Durant els últims mesos m'he aficionat a aquesta mena d'híbrid entre documental i true story que la majoria de plataformes dediquen als esports. De moment encara no he tingut prou valor per repassar el dedicat a la vida i obra de Sergio Ramos a Amazon, tot i que potser algun dia m'hi animo, però sí els relacionats amb altres temàtiques. Entre tots ells, sento especial predilecció pel que Netflix dedica a la Fórmula 1 i, tenint en compte que ja van per la tercera temporada, suposo que a molta gent li passa el mateix.
Amb el nom en anglès de «Drive to survive» (conduir per sobreviure), que aquí han traduït sense gaire gràcia per «La emoción de un Grand Prix», fa un repàs de la temporada en tots els equips del campionat. En la primera temporada no hi eren ni Mercedes, ni Ferrari, però devien veure que el producte venia i s'hi van ajudar a la segona.
Evidentment, el que surt en cada capítol no és al cent per cent el que succeeix en les diferents escuderies. Ja se'n deuen cuidar els respectius equips de comunicació, de blanquejar les imatges d'alguns dels pilots o dels caps de mecànics que, tot sigui dit, fan la cara de ser autèntics desgraciats devoradors de tot allò que se'ls posi a davant per aconseguir el seu objectiu. De fet, alguns dels protagonistes es fan increïblement odiosos.
D'aquesta manera, i tenint en compte l'emoció, entre poca i nul·la, de les curses des de fa unes temporades, amb el domini insultant de l'escuderia Mercedes i de Lewis Hamilton, gairebé és millor seguir aquests docudrames que no pas els grans premis reals.
