11 de abril de 2021
11.04.2021
Regió7

El somriure del caixer automàtic

10.04.2021 | 22:49
El somriure del caixer automàtic

Va mirar als ulls la persona impecablement vestida i li va dir: «Vull retirar tots els meus diners», amb un to d'orgull a la veu. En aquell moment va recordar fugaçment el dia que havia fet el mateix 30 anys abans. No tenia cap gran fortuna, però sí uns quants estalvis.

De petit, els pares li havien obert un compte on anaven a parar calerons extres d'aniversaris i celebracions. També de beques. La caixa li havia donat una guardiola a canvi de fer negocis amb els seus diners i guanyar-ne més fent-los circular en tota mena d'operacions ben apamades pels seus experts. També li havia donat llibres, de tapa dura i molt ben editats, que conservava amb afecte sobre olimpíades i animals.

En una capsa de fusta guardava la seva llibreta, que li va durar molts anys, perquè tant els ingressos com les retirades d'efectiu eren poques. Ja de gran va fer una operació per la qual necessitava una transferència. Va demanar quina era la millor manera de fer-la, li van explicar de forma molt antipàtica i van acabar fent-la posant el nom del treballador d'un altre banc que havia de gestionar l'operació com si fos el receptor dels diners. «Tal com s'ha fet, me'ls hauria pogut quedar», li va dir.

Va tornar a la sucursal, va fer cua perquè l'atengués la mateixa antipàtica persona i li va dir: «Doni'm tots els meus diners». No havia estat ben tractat, l'havien decebut i se n'anava a un altre lloc on el servissin millor. Segur que va ser un gest poc significatiu, però potser algun supervisor podria corregir la situació i que el pròxim no hagués de passar pel mateix que ell.

Trenta anys després es trobava en una situació similar. El tema de les comissions ja li semblava un abús i va anar al banc. Va intentar mirar als ulls la persona impecablement vestida i li va dir: «Doni'm tots els meus diners», amb un to d'orgull a la veu.

Havia hagut de caminar força, perquè ja no tenia oficines a prop de casa. «L'horari d'atenció presencial en aquesta oficina és...». Total, que sense ni mirar-lo li van dir que concertés cita per Internet. Ho va fer i quan el van atendre va ser per dir-li que en aquella oficina no tenien efectiu. Quan va repetir el procediment en una que sí que tenia bitllets, el va atendre una persona que portava esculpida a la cara un somriure. Era un somriure musculat, apuntalat per anys i panys d'ortodòncia. Un somriure profund del que sap que a l'altre banc on portés els diners li passaria exactament el mateix. I que tampoc els importaria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit