Amb la Patum, Berga té garantit un espai d'honor al Telenotícies i la visita de celebrities i autoritats una vegada a l'any. Sense fer res (res de nou, vull dir) la ciutat té un lloc al món i una carta de presentació de luxe. Alhora, els berguedans tenen (tenim, si m'ho permeteu) una setmana llarga a l'any per retrobar-nos amb nosaltres mateixos, per reagrupar la nombrosa diàspora i per carregar les piles de l'autoestima col·lectiva.

Per això mateix, dos anys seguits sense Patum no són només un cop dur per a l'economia i molts dies sense una excusa per fer el bandarra, són també, per Berga, un període llarg, molt llarg, en blanc, desapareguda del mapa. I això és especialment greu per una ciutat que sap d'on ve però que -admetem-ho- no sap on va i té serioses dificultats per oferir un futur als seus fills i filles, a la gent jove. Però és precisament en circumstàncies adverses com aquestes quan, fent de la necessitat virtut, un col·lectiu -una ciutat en aquest cas- pot i ha d'aprofitar per repensar-se, per iniciar un procés de reflexió que hauria de liderar algú (l'ajuntament i l'alcaldessa, per anar bé) però que ha de comptar amb la implicació de tothom, començant pel què queda del teixit associatiu i empresarial i comptant també amb els molts i diversos berguedans i berguedanes amb coneixements i connexions.

Si això es fes i m'hi deixessin dir la meva, explicaria que la primera cosa que ha de tenir clara aquesta ciutat és que li cal una solució específica, complementària però diferent a la de la resta de la comarca. Berga no pot refiar-se només del turisme i la pagesia per tirar endavant, necessita també feines amb valor afegit lligades a la indústria, a l'administració pública i als serveis. I dic feines i no llocs de treball perquè al segle XXI les empreses i institucions creen, cada cop més, ocupació a distància, lluny de la seu corporativa. Dit d'una altra manera, Berga ha de voler captar visitants, alguna fabriqueta nova pel polígon i equipaments comarcals o fins i tot nacionals, però també i sobretot ha d'atreure, i retenir!, veïns i veïnes que fan teletreball o que tenen la feina carretera avall; però que, si viuen aquí, gastaran i aportaran aquí. Al capdavall, la C-16 i la fibra òptica són, i ho seran encara més, els nostres grans proveïdors d'oportunitats laborals.

I perquè triïn viure a Berga (i no a qualsevol altre municipi del rere-país) cal que la ciutat ofereixi en les millors condicions allò que no troben l'àrea metropolitana estricte: proximitat, caminabilitat, natura, silenci, aire net, cohesió social, identitat... La ciutat en ella mateixa, l'espai públic, els serveis, el teixit social, l'entorn, el transport públic, l'oferta cultural, comercial i de lleure, el calendari festiu..., són, al segle XXI, el millor i més potent actiu econòmic. I això vol dir -al·leluia!- que no hi ha contradicció entre qualitat de vida i desenvolupament econòmic sinó que són (si no morim d'èxit...) la mateixa cosa. Aprofitem-ho, doncs.