Menéndez Pelayo, al llibre Historia de los heterodoxos españoles, explica el procés d'una bruixa i el Pedraforca. Diu: «A consecuencia de esto y las sabidas acusaciones de cohabitación con el demonio, y demás impurezas y bailoteos del Aquelarre, la justicia secular torturó a Juana Pons, a la Vigatana, a la Juana Mateus, a Rafaela Puigcercós y a otras muchas, y arrancándoles las confesiones por aquel execrable sistema de procedimientos (tortura)». Menéndez Pelayo explica, sobre aquesta documentació, que «me regaló los autos de esta causa mi amigo don Ramon Vinader». El document estava dipositat en un arxiu vigatà.

Una de les processades, Jacoba Ricarda, coneguda com la Pellisona, va declarar sota turment que el dia 4 d'octubre del 1619 el dimoni li havia dir que anés a dalt del Pedraforca, tot lliurant-li, el mateix dimoni, un pot d'ungüent perquè s'untés despullada: «Jo me untí amb ungüents dejús les aixelles i en ser untada tota nua, me'n aní per la xemeneia dient: -Dejus fulla, Dejus fulla! Jo em don al dimoni I me'n anava per los aires a Pedraforca. I allí ja trobí lo dimoni com a home que estava ballant i en companyia sua trobí...» Rafaela Puigcercós, coneguda amb el nom de la Roma, ja que s'havia casat en primeres núpcies amb Joan Bartomeu Roma i en segones núpcies amb Janot Puigcercós. La Puigcercós va ser interrogada, sota tortura, el 15 de setembre del 1620, després d'haver estat «delatada» per la Pellisona per participar en les reunions del Pedraforca.

Uns segles més tard, Cels Gomis recull una llegenda que s'explicava pel Berguedà l'any 1892, originada en bona part sobre els processos contra la Pellisona i la Puigcercós. Al seu llibre La bruixa catalana, explica que «el marit, que segueix en aixecar-se cada diumenge molt baldat i extremadament cansat, va explicar al seu confessor que cada setmana tots els diumenges li passava el mateix, aquest va dir-li que la seva dona prou podria ser que fos una bruixa i que el dissabte següent es fes l'adormit i veiés el que li passava. Com que va descobrir-ho tot, va decidir fer dissabte següent la pràctica de bruixeria a l'inrevés i va untar la seva dona amb tots els seus ungüents diabòlics, la seva dona aquella nit va fer de somera», i acaba: «Les bruixes, veient arribar un bruixot nou, en tingueren una gran alegria i mogueren una gran gatzara; mes també els rucs s'atalaiaren de la somera i començaren a bramar amb tanta força que ni el mateix dimoni no pogué posar-hi pau ni fer-se entendre i hagué de dissoldre la reunió perquè no hi havia manera de fer res enmig de tant desgavell». Jacint Verdaguer també parla de les bruixes del Pedraforca en la seva poesia «La nit de Sant Joan». Uns anys més tard, Joan Amades, al seu Costumari, afirmava que al cim del Pedraforca es reuneixen la nit de Sant Joan les bruixes del Berguedà, del Cadí, de les fonts del Llobregat, de la Cerdanya i d'altres paratges propers, i hi fan un gran ball i el mestre boc salta i balla al mig de la rodona.