És abril, però a finals d'aquest mes toca enviar la carta als reis mags. Des de fa uns mesos, els emissaris han començat a dir que venen els mags molt carregats. Aquesta vegada no hem entès massa bé els seus missatges. Ho han dit d'una manera que no se'ls ha entès gaire. Potser per això es va dir que bona part del carregament aniria cap els més rics. Sí, l'Amancio Ortega, el Florentino Pérez i uns quants mimats més. A més a més, han advertit que tots, que el conjunt de les persones, grans i petits, rics i pobres, havia de fer molta bondat per evitar que els mags no lliurin o facin retornar els obsequis. Tenen males experiències i saben que aquesta península del sud d'Europa sovint tenim la mà foradada. Els reis mags, en aquest ocasió, es diuen Unió Europea i els presents que portaran es diuen fons Next Generation. Arriben dies claus per veure un horitzó amb futur o un horitzó negre.

Europa ha anunciat una pluja de milions per remuntar la crisi econòmica derivada de la covid-19. Formalment és així, però, a banda de remuntar la pandèmia, un dels objectius també és afrontar i evitar un declivi més accentuat del continent i d'estats com l'espanyol. La Unió Europea, sense el pes de la Gran Bretanya, ha de lluitar per ser una potència real i no esdevenir en una comparsa de l'economia mundial. Països colonitzadors, que han estat bressol de cultures imperials, necessiten urgentment reactivar-se, posar-se les piles de la competitivitat. Els 750.000 milions d'euros que la UE canalitza als països associats han de ser una veritable espurna perquè estats, com l'espanyol, generin una nova cultura econòmica que vagi més enllà dels pedaços i dels subsidis. Aquest hauria de ser el període històric per fer uns bons fonaments sobre els quals avancin les noves generacions.

La pandèmia encara és la principal protagonista. Les vacunes, per un motiu o per un altre, sempre generen debat, neguit i incerteses quan sembla clar que vencen clarament els seus beneficis per davant de la mínima incidència d'efectes adversos. L'avui és la covid-19, però hi haurà un demà que haurà de ser diferent perquè els temps canvien i la societat pensa diferent. Vol un planeta més net i més just amb la tecnologia al servei de les persones i no de les grans corporacions. Lamentablement, fins ara, els nostres governs han parlat poc del Next Generation i, com és habitual, a part de la música, ben poca lletra ens ha arribat. Perilla, com passa sovint, que les empreses petites es quedin al marge dels fons europeus a no ser que presentin projectes «transformadors». Aquests dies i setmana tocarà avançar i concretar. Saber si quan es parla de fomentar la rehabilitació amb una partida de 6.800 milions, això significarà que hi haurà diners per actuar a fons en barris antics, com els de Lleida, Tortosa, Manresa i d'altres. O quan es parla de formació professional -uns 2.000 milions- voldrà dir que es fomentarà la inserció laboral de persones que estan fora del mercat laboral i se'ls obriran oportunitats en sectors que necessiten personal i no el troben. Haurem de saber si comarques amb un pes industrial, com el Bages, el Berguedà o l'Anoia, poden agafar embranzida a partir dels prop de 4.000 milions per a polítiques industrials o els més de 13.000 per a l'estratègia de mobilitat sostenible. Els grans conceptes, els genèrics, estan escrits. Ara, després d'enviar la carta a Europa, caldrà tocar de peus a terra i fer efectiva la recuperació i la transformació. Aquesta vegada no hauria de ser un nou «plan Zapatero» amb feina per avui i fam per demà.