Amic dels seus amics, no li agradaven gens els hipòcrites que se n'aprofitaven i el criticaven per l'espatlla. Era un home treballador i després, amb idees pròpies que no l'impedien col·laborar amb d'altres companys, professionals o no. El 20 de novembre del 1985 vam realitzar conjuntament el vídeo «El franquisme a Manresa», que es va projectar públicament a la Sala d'Actes de la Caixa de Pensions del carrer Guimerà, amb una certa polèmica, ja que alguns elements feixistes van intentar boicotejar l'acte, sense que finalment ho aconseguissin. La cinta ara es pot recuperar a Youtube com pràcticament totes les que va editar. La major part dels seus curtmetratges de caire ciutadà, bona part relacionats amb cal Jorba, com l'Escola infantil de circulació, d'altres com els festivals de la Sala Loiola, i gairebé un centenar amb temàtica comarcal, els va lliurar fa un temps a l'Arxiu Comarcal del Bages. No fa gaires anys, voluntàriament, em va traspassar diverses pel·lícules de vacances fetes a súper 8 mm a CD, amb un treball impecable que mai li vaig agrair prou: era un manetes i gaudia amb la seva feina. Manresà de soca-arrel s'indignava amb els polítics municipals, quan veia actes que no compartia. Joan Guitart Clapera va néixer a Manresa el 13 de desembre del 1933 i va morir el passat 8 d'abril. Home polifacètic amb divuit oficis a l'esquena, li agradava recordar el primer, de manyà, base de la seva formació posterior. Al vespre, i com tants d'altres, va aprendre a dibuixar amb el reconegut pintor Evarist Basiana, però on realment es va anar consolidant la seva activitat artística va ser durant l'etapa de vida bohèmia a Barcelona, quan va fer dibuixos a la ploma per a La Vanguardia i es va fer soci del Foment de les Arts Decoratives, on va aprendre el dibuix del nu. Expert en publicitat va treballar per la barcelonina Esquema, i a més a més es cuidava dels decorats de Miramar, de TVE. Retornat a Manresa es dedica al dibuix publicitari a casa del pintor Josep Cerdans, col·labora en concursos de la Festa Major, fa documentals sobre els de pintura ràpida, i es dedica a la serigrafia. El seu amic Ramon Salisi li va oferir entrar a cal Jorba com a dibuixant aparadorista, tot coincidint amb un canvi de feina del pintor Josep Vila Closes. En aquesta etapa, va compartir estudi amb Marzo-Mart que també hi treballava. El 1974 va entrar a Gràfiques Muntanyà, on va aprendre l'ofici de les arts gràfiques. Dibuixava obra i construcció a Summa fins a la crisi que el retorna a la publicitat al seu petit estudi del carrer Sobrerroca on va posar en funcionament l'emissora Ràdio Servei. Va ser un dels fundadors de Tele-7 i després va estar dos anys com a càmera d'informatius a Televisió de Manresa. Una de les seves grans aficions va ser el cinema: va fer-ne un curs per correspondència i el 1991, per iniciativa de Josep Arola, va entrar a l'escola de bombers de la Generalitat per a realitzar vídeos didàctics, de cara a la formació dels bombers. Va presidir Film Club Manresa que organitzava el Concurs Nacional del Rotlle. Durant anys va ser soci de Cine-Club, on el vaig conèixer per primera vegada. Descansa en pau.
