Si busqueu a l'Enciclopèdia Catalana el terme vegueria hi trobareu una definició estrictament tècnico-històrica i formal que diu que és «Cadascuna de les agrupacions supracomarcals en què ha estat distribuït el territori de Catalunya a partir dels anys trenta del segle XX.Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer. Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya (1936) foren anomenades regions. Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya (1979), no fou fins a l'Estatut d'Autonomia del 2006, que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la Generalitat». La definició continua, però la deixo aquí, perquè des d'un punt de vista totalment asèptic és més que suficient. Resumeix perfectament el què és i el punt on ens trobem. Una divisió en el mapa a efectes organitzatius. Però les vegueries neixen i alhora desenvolupen una realitat que no és pas administrativa, sinó social. Una realitat viva, que es fonamenta en les connexions i els vincles que estableix un dia a dia traçat en la història a través dels intercanvis comercials, els fluxes econòmics o les relacions culturals. Tota aquesta giravolta preliminar ve a tomb del fet que, dimarts, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern en funcions, Meritxell Budó, va posar de manifest que la Generalitat valorarà una possible restricció per vegueries en funció de l'evolució de les dades de la pandèmia. L'anunci (o idea) no és menor. Segurament, serà una de les primeres ocasions (sinó la primera) en què no es parla de la vegueria estrictament en termes administratius (tot i que, lògicament, serà el que administrativament marcarà uns límits) sinó, també, en termes socials. La mobilitat és el que més marca el mapa relacional. I en aquest cas es reconeix, com a pas següent al municipi i a la comarca, la vegueria com àrea d'interacció (amb distància i amb prudència) entre les persones. En una propera fase de la pandèmia, si es compleix l'anunci, el marc dels nostres moviments estarà acotat al Bages, el Moianès, el Berguedà, el Solsonès, l'Osona, i caldrà veure què passa amb l'Anoia. És un pas més, però un pas important. Perquè el que es dibuixa en un mapa i s'articula en unes lleis, quan pren sentit de veritat és quan es fa realitat en la ciutadania i en el dia a dia.