Dues mil cinc-centes persones es vacunaran els propers dies entre Manresa i Berga amb el fàrmac d'AstraZeneca. Totes elles mereixen un aplaudiment. Han respost racionalment a un missatge del sistema de salut pel fet que compleixen les condicions requerides (aquestes característiques d'edat que canvien cada dos per tres) i amb la punxada reduiran dràsticament les seves possibilitats de morir, reduiran molt les de posar-se greument malalts i, en algun grau encara no determinat però realment existent, reduiran també les possibilitats de ser transmissors de la malaltia. Aquestes persones s'hauran sobreposat a la intimidadora confusió que s'ha generat entorn del vaccí concebut a Oxford, i hauran triat amb una mentalitat científica: les possibilitats que patir algun perjudici a causa de la vacuna són infinitament inferiors (no una mica, ni bastant ni molt, sinó infinitament) a les possibilitats de posar-se malalt de covid, i amb la seva acció posen un gra de sorra en la immunització general. El nyap col·lectiu que governs, autoritats sanitàries i OMS han fet amb la reputació d'aquesta vacuna se salva, només, pel seny dels ciutadans.
