Les ciutats de la segona corona, la que va des de Mataró fins a Vilafranca, han proclamat des de Martorell que es constitueixen en una espècie de lobby per reclamar veu en les decisions que afectin l'àrea metropolitana. Que la seva veu és poc escoltada i que hauria de ser-ne molt més dins la Regió I és una evidència. Que aquestes ciutats prenguin consciència activa de la seva posició insta a fer-ho, també, a les ciutats que formen la següent corona: Manresa, Vic i Igualada. Totes tres s'haurien de preguntar quin ha de ser el seu paper en relació amb el nou actor que emergeix. Donar-hi resposta no seria fàcil. Igualada ha desenvolupat una política d'aliances territorials més fonamentada en interessos polítics locals que en la lògica territorial, i avui és seu universitària de Lleida i part de la vegueria en construcció del Penedès, la capital natural del qual, Vilafranca, és part, també, de la segona corona, cosa que mostra la inconsistència de tot plegat. Manresa malda -amb por d'alçar massa la veu- per concretar la seva capitalitat regional, i Vic, poc inclinada a aliances, en té prou amb evitar la capitalitat manresana. La resposta del territori central, per tant, és més que improbable.
