Dimarts a la nit, els vigilants del polígon Bufalvent de Manresa van trobar tres homes inconscients estirats a terra que, pel seu color de pell i aspecte, semblaven originaris d'un país del nord d'Àfrica. Un d'ells va morir i els altres dos, ferits greus, van ser traslladats a l'Hospital Sant Joan de Déu. Havien viatjat d'amagat dins d'un camió procedent d'Itàlia i, segons les primeres evidències, tot apunta que s'haurien intoxicat pel material transportat a la caixa del vehicle de gran tonatge. Fins ara no ha transcendit res més d'aquest drama humà i, com que costa desentranyar els detalls d'aquestes històries, haurem de treure conclusions a partir del poc que sabem de les tres víctimes. Tot sembla indicar que eren immigrants sense papers i que per aconseguir travessar països de la Unió Europea, on en teoria hi ha lliure circulació de persones, es van veure obligats a amagar-se en un camió. La por a ser descoberts per la policia i, posteriorment, a ser deportats els va forçar a viatjar clandestinament. La història dels tres polissons se suma a la de milers i milers d'immigrants amb final funest per culpa de la manca flagrant de drets i, molts cops, persecució de les autoritats.
El debat de la immigració irregular és difícil, mai no hi ha bones solucions i xoca amb prejudicis i la poca empatia pels qui més pateixen. Però la pregunta a respondre és: volem una societat on tinguin lloc aquests drames humans? És clar que no. En realitat la immigració irregular té rostres molt diferent. Tinc amics immigrants de països europeus, però de fora de la Unió Europea, que viuen a Catalunya i treballen a distància, gràcies a Internet, per a empreses dels Estats Units i, per tant, tenen una feina qualificada i cobren un bon sou. Gaudeixen de benestar. Les circumstàncies personals els ha dut a viure a Catalunya i, mentre no regularitzen la seva situació, tenen cert temor a ser interceptats per la policia i, en el pitjor dels casos, a ser deportats, tot i que pel color de la pell no entren en el perfil que els cossos policials consideren sospitós. És cert que hi ha milions de persones vivint en països de la UE de forma irregular i que els estats han d'establir mecanismes per atorgar drets i deures a ciutadans que s'han desplaçat a viure en un país que no és el seu, però apaivagar els drames que avui dia tenen lloc al voltant de la immigració és una qüestió de voluntat política. Les deportacions no s'haurien d'aplicar a la lleugera i pel simple fet de no disposar d'uns papers que depenen d'una administració saturada i incapaç de fer front a la situació.
