En un programa de televisió en el qual participo parlàvem de la percepció general respecte de la gran quantitat de crims contra persones comesos en l'actualitat. Un alt responsable dels Mossos explicava que estadísticament no són tants i encara menys comparats amb anys anteriors. El policia s'esforçava, amb dades i arguments, a demostrar que no estem tant malament. Sobretot per a totes les víctimes, la mala fortuna es mostrava crua en una recent (dijous) portada d'aquest diari: assassinat d'una noia a Manresa per violència masclista; mort d'un noi migrant a Bufalvent, potser per una intoxicació en un viatge furtiu en un camió, i detenció de sis persones per tràfic de marihuana dins d'una operació que va portar desenes de cultivadors d'herba a la presó preventiva.
Mentre les seccions de successos o de fet divers semblen voler desmentir les versions oficials, una divisió especial del cos policial de Catalunya detenia a la Pobla de Lillet un malfactor que pretesament depredava sexualment i econòmicament una bona colla de víctimes. Presentant-se com un «mestre il·luminat», se n'aprofitava després de captar-les en moments de feblesa. A partir de la seva indefensió les convertia en esclaves dels seus designis. L'informe policial parla de vexacions, humiliacions i amenaces. El líder d'aquesta banda tenia com a còmplices unes dones, entre les quals la seva, les quals feien de ganxo per abduir les altres i fer-les entrar en el seu cercle viciós.
Pocs o molts, convivim amb humans de psicopaties desfermades. Per sort, els mitjans ens ocupem d'explicar-ho i fer-ho visible a tota la societat, tot i que a posteriori. En èpoques passades és segur que també passaven cassos d'aquests però quedaven inadvertits o silenciats. Tot plegat deriva en una qüestió conceptual sobre si els ciutadans ens hem d'implicar en la denúncia o l'observació d'altres a partir de sospites en comportaments aparentment delictius. S'ha de valorar què cal fer davant dels crits d'uns veïns com a indici d'un cas de violència de gènere o les evolucions estranyes d'unes persones febles mentre (potser) pateixen abusos d'homes com aquest autoanomenat visionari quan les duia a l'Alt Berguedà en retirs de cap de setmana.
No deixa de sorprendre'm la inspiració del seu nom de «guerra» en els grups dels illuminati històrics. A partir de la maçoneria o altres societats secretes, volien assolir el coneixement i combatre la ignorància. En alguns estudis se'ls considera precursors de la Revolució Francesa. Uns d'aquests, originaris de Baviera, s'oposaven fermament a la influència religiosa. Sense pretendre forçar similituds, aquest home que enlloc de llum portava foscor a les que s'hi apropaven, presenta un lideratge en format de secta, sempre una cosina menor de les grans creences monoteistes. De quatre o de milions, totes anul·len la capacitat de raonar lliurement els seus practicants. I ofereixen el mateix producte buit, infructuós i inexistent: la claror interior. Cobrant o robant.
