El diumenge 12 d'abril del 1931 van tenir lloc les eleccions municipals al regne d'Espanya. Amb una participació a l'entorn del 60% del cens electoral -homes, perquè les dones no tenien dret a vot-, no només van votar alcaldes i regidors. Votaven també, com si d'un referèndum és tractés, la confiança vers la monarquia i el model d'Estat.

El recompte va ser ràpid i va respondre a les expectatives. A l'entrada de fosc els resultats es confirmaven a Barcelona, la capital de la província més poblada del regne d'Espanya, i a moltes ciutats i pobles: partits i les coalicions republicanes havien guanyat les eleccions.

Confirmat el triomf a la majoria de províncies espanyoles, l'expectació no parava de créixer: que passarà?, que diuen a Madrid? -que volia dir, què diuen a la Cort i què diuen des del Govern central. Preguntes que van deixar pas a altres de més potents: què farem ara? S'encomanava l'optimisme, la necessitat de lideratge i el compromís col·lectiu.

Fou Francesc Macià qui des de la plaça de Sant Jaume va fer el primer discurs i un ban que aquests dies, després de 90 anys, hem escoltat de nou: «Catalans: interpretant el sentiment i els anhels del poble que acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica».

Les paraules de Macià van escampar-se per la ràdio a tot el país i molta gent va sortir al carrer el dimarts 14, conscients que vivien un moment històric i que junts esdevenien protagonistes d'aquella extraordinària transformació. A Puig-reig tenim dues imatges històriques, excepcionals, d'aquest protagonisme ciutadà. Algú que no coneixíem però que era conscient del que estava passant, va fer un reportatge de la manifestació ciutadana, d'homes i dones, que va recórrer els carrers del poble i es va adherir a les paraules de Macià a la plaça de la Creu i davant de l'ajuntament.

Dues d'aquestes excepcionals fotografies es van convertir en postals, les úniques que sabem que es van fer a tot Catalunya i Espanya. Sorprèn veure-hi banderes catalanes, perquè des del 1923 que la dictadura de Primo de Ribera n'havia prohibit la seva exhibició. Moltes famílies les tenien guardades esperant impacients fer-les lluir. Encara sorprèn més veure que n'hi ha de republicanes; una mostra evident de conviccions profundes i gens improvisades.

Una gran pancarta: «Visca la República Catalana», en una de les cares, i en l'altre una frase on es llegeix, malament, «President... Francesc Macià», acompanyava els manifestants. L'endemà, el dimecres 15, Antoni Coma Herms, en nom del Comitè de Govern del poble, publicava aquest ban: «Havent-se proclamat la República Catalana, adherida a la Federació Espanyola, el Comitè de Govern del poble de Puig-reig, esperem de la cultura i de la serenitat dels ciutadans que guardaran el degut respecte al principi d'ordre que encarna actualment la novella República. Per la República i la llibertat del Poble».

Gent normal fent coses excepcionals.