Espais tancats poc ventilats i espais oberts amb gent amuntegada són els grans aliats de la covid per fer noves víctimes. Fa mesos que ho sabem, però les autoritats insisteixen a combatre el virus guixant el mapa de Catalunya, que és com gratar-se l'esquena quan tens mal de queixal. Aquest cap de setmana els manresans podem anar a Navarcles i a Aguilar de Segarra, però no a Moià ni a Calaf. Per què? Perquè el Procicat dibuixa ratlles quan augmenta l'ocupació de les UCI. Els barcelonins s'acumulen a la Barceloneta perquè no els deixen anar a la gran platja de Castelldefels, que és d'una altra comarca. Per Setmana Santa vam escampar-nos pel conjunt de Catalunya i el doctor Ramentol destaca ara que no es va produir cap «explosió de contagis». I és clar que no! Els que van produir-se no va ser per haver viatjat, sinó pel que ja sabem: contacte proper i durador amb un portador. I això tant podia passar si viatjàvem com si ens quedàvem. He comentat més d'un cop que passejar per la platja o la muntanya és més segur que matar l'avorriment dins del bar de la cantonada. Els tancaments perimetrals tenen sentit per protegir un territori sense virus d'un altre territori on els contagis estan fora de control, però no és aquest el criteri que explica el confinament indiscriminat de totes les comarques, ni tampoc el que explicaria l'ampliació dels murs d'empresonament fins als límits de les vegueries, de les regions sanitàries o de qualsevol altre artifici cartogràfic. Es pot entendre que fa un any, quan el punt de partida era la clausura domiciliària, la desescalada consistís en anar incrementant per etapes el diàmetre de la mobilitat, però les gràfiques dels indicadors ens expliquen que l'estiu, amb desplaçament lliure per Catalunya i restriccions centrades en la distància interpersonal, no va ser cap infern. La segona onada va arribar amb la tardor, un cop retornats als respectius domicilis. Si us plau, aixequin les barreres inútils.
