Una lona gegantina penjada a l'emblemàtica torre octogonal de l'Hospital de la Vall d'Hebron pregona: «Que res ens esborri el somriure». Així, subratllat en negreta. El missatge encoratjador m'ha fet pensar en aquells que pateixen/viuen la situació política actual:
Els desconfiats que els partits independentistes tinguin clares les directrius que ha de guiar el Govern votat pel 52% dels electors. Interpreten que l'estira i arronsa només respon als interessos/necessitats de mantenir la infraestructura (humana, econòmica i material) dels respectius partits. Els queda poca fe perquè van ser els partits els que els van engrescar a construir un país respectuós amb la diversitat social i ideològica, just socialment, defensor de les llibertats, allunyat d'un règim monàrquic corrupte protegit per les elits judicials, polítiques, econòmiques i mediàtiques. S'entén l'enuig de la gent descreguda, doncs, perquè després de tibar del carro i dels polítics, ara els partits passen d'ells. Inconcebible! Qui esperen que els votin en les properes (immediates o quan toquin) eleccions?
Els barruts reciclats que ho aprofiten tot per perllongar la seva subsistència. Practiquen la teoria grouxomarxiana de canviar de principis quan els convé. El cas més paradigmàtic és Pedro Sánchez i la seva deriva política en funció de l'interès immediat. Canvia el discurs, tiba d'elàstics, menysprea l'adversari, promet el que no fa i incompleix els compromisos. És fal·laç i arrossega cap al rècord de despropòsits els dirigents del seu partit a Catalunya, ara enfeinats a reciclar les restes de Ciutadans per guanyar credibilitat a Catalunya: es fan enrere en el pacte multipartit per restar protagonisme a Vox, denuncien al Tribunal Constitucional acords de la Mesa del Parlament, exigeixen dimissions a TV3 i anuncien que es miraran amb lupa els continguts de la televisió pública catalana (qui sap si per saber el secret que la fa líder d'audiència respecte de les televisions públiques i privades espanyoles...).
Els neguitosos intencionats: els jutges que denuncien a Europa «el risc clar de violació greu de l'estat de dret a Espanya» per la llei impulsada pel Govern. Deu ser que pateixen pel seu statu quo, exemplar com tothom sap.
Els neguitosos desmemoriats: els tertulians i articulistes que anuncien l'apocalipsi si cal anar a una repetició de les eleccions catalanes. Semblen haver oblidat que Sánchez va guanyar les eleccions d'abril del 2019, però que va haver de convocar-ne unes altres per al novembre perquè no havia aconseguit pactar govern..., i no es va acabar el món.
Com expressa sàviament el missatge sanitari, que res ni ningú no ens esborri el somriure. No s'ho mereixen.
