Tots recordem el petit Aylan, el nen sirià d'origen kurd que amb només tres anys aparegué ofegat a una platja Turquia. Aquesta tragèdia, una més de les que passen cada dia amb les famílies que fugen de la guerra i de la fam, va tenir lloc el 2015. L'últim drama conegut, amb un altre nen mort, va ocórrer només fa uns dies, quan un policia de Chicago matà d'un tret aquest nen de només 13 anys, al barri hispà la Villita, malgrat que l'infant tenia els braços alçats i anava desarmat.
Basada en el llibre del papa, «Somiem junts», fa uns dies tingué lloc la conferència internacional, «Una política arrelada al poble». El papa deia als participants d'aquesta conferència, que «una política que es desentén dels pobres, mai no podrà promoure el bé comú».
El títol del llibre del papa, Somiem junts i la crida que feia a no desentendre'ns dels pobres, com el petit Aylan i el nen mort a Chicago, em recorden el somni que va tenir Martin Luther King fa 58 anys. Per això també jo avui he tingut un somni. He somiat un món basat en la justícia i en la fraternitat. Un món on els més forts no abusaven dels més dèbils.
He somiat un món en pau, sense guerrers ni violències, on blancs i negres podien viure fraternalment.
He somiat que la fam i l'analfabetisme eren eradicats del planeta i la cultura arribava a tots els pobles i a tots els homes i dones.
He somiat que els nens podien créixer en llibertat i que no havien de deixar el seu país per poder viure amb dignitat.
He somiat que la natura era respectada, que l'aire era net i que l'aigua, un dret universal, arribava a tots els pobles.
He somiat que hi havia treball per a tothom, que s'acaba l'atur i que els joves no havien de deixar el país per tindre una feina digna.
He somiat que s'acabaven els desnonaments, i que el dret a l'habitatge era respectat i protegit.
He somiat bancs i entitats financeres amb rostre humà, que no trepitjaven els més desvalguts, sinó que amb un esperit ètic, ajudaven els qui més ho necessitaven. I que per damunt dels beneficis, els bancs recolzaven els qui estaven passant una situació crítica.
He somiat que s'acabava el racisme, la xenofòbia i tota mena d'ideologia totalitària, que no fan sinó degradar la humanitat.
He somiat una fraternitat universal, on tothom se sentia germà i germana dels altres i de la creació.
He somiat, com Martin Luther King, que aquest somni podia fer-se realitat, si tots posàvem de la nostra part allò de millor que tenim. I si som capaços de mirar-nos els uns als altres amb el cor.
El 24 de maig de 2013, el papa Francesc deia: «No oblideu la carn de Crist que és en la carn dels refugiats». Avui la carn del Crist la trobem en el petit Aylan i en el nen mort a Chicago i en tots aquells que continuen plorant, sofrint i morint. Per això la mort del petit Aylan i del nen de Chicago, és una crida a acabar amb la violència i a fer realitat un món més humà, més just i més lliure.
