El futbol és piramidal. A la part més baixa i ampla hi trobem un formiguer de practicants que juguen perquè els agrada, paguen per jugar i si busquen diners és per a les despeses; a la punta, els clubs totalment professionals, que mouen milions i fitxen estrelles amb sous escandalosos; i en cada altura de l'extensa zona intermèdia es combinen diferents proporcions d'afició, professió i negoci. Tot és futbol, tots els equips apliquen el mateix reglament, però la realitat de la base i de la cúpula no tenen res a veure. I malgrat la distància i la diferència conceptual i econòmica, uns i altres estan subjectes al mandat imperatiu d'uns mateixos reguladors: les federacions -estatals, continentals, mundial. Tot l'escàndol d'aquests dies es deu al fet que uns quants propietaris dels àtics han decidit que ells mengen a part, i la resta els respon que ni parlar-ne.

Quan la teva activitat és un negoci, fas molts números. Si tots els partits del Barça fossin contra els grans equips de Madrid, Manchester o Milà, els drets de televisió es vendrien per xifres espectaculars; per això la banca JP Morgan pensa que val la pena invertir en el projecte de Superlliga europea. En canvi, els partits contra la meitat inferior de la classificació espanyola devaluen la cotització televisiva. No es pot dir que hi hagi pinyes per veure un Barça-Getafe, si no és que li va la lliga. A Europa hi ha un nombre limitat d'aparellaments que rebenten la taquilla, i si els protagonistes se centren en aquests i abandonen la morralla, trauran molt més rendiment de cada milió d'euros que paguen als jugadors.

Als Estats Units ho tenen molt clar. Bàsquet, beisbol o futbol americà tenen milions de practicants a universitats, instituts, pobles i barris encara que les grans lligues de tots tres esports -NBA, MBA, NFL- siguin tancades. Aquestes, de fet, pertanyen al gremi del show business; fan sortir gladiadors a la sorra dels grans coliseus perquè els espectadors en gaudeixin amb galledes de crispetes. I amb passió pels colors: al capdavall, els lluitadors romans també tenien penyes de seguidors.