Fibracat TV ha estat guardonada amb una menció honorífica al Premi Creu Casas de l'IEC. Un reconeixement merescudíssim, si tenim en compte tots els elements que fan d'aquest canal un espai audiovisual únic: assumint el risc de voler fer televisió, quan la comunicació va per xarxa i és global; fer-ho amb un marcat, accentuat i reivindicat, to de gènere (femení, per si algú ho dubtava); i centrar-e en un àmbit que malauradament al nostre país no és «trendintopic», com l''STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, en les en les seves sigles en anglès). Virtuosisme en estat pur. Per sort, l'Institut d'Estudis Catalans ha estat capaç de veure'l.

Què voleu que us digui; no puc estar-ne més orgullosa. Perquè és una empresa de casa, amb vocació global, la que està oferint una finestra de continguts amb gran valor afegit. I tal i com està el sector audiovisual, fer les coses bé, i apostar pels continguts més que per a l'audiència, és de valentes. Us parlo d'una televisió pensada per arribar a tothom, i per combatre molts dels estereotips i barreres socials i culturals que la majoria de les nostres filles encara han de desafiar abans de descobrir les seves vocacions (o simplement interès i curiositats) científiques.

I vaig per bingo, perquè a la Catalunya central encara tenim més apostes singulars i úniques d'aquesta mena. El Lab_06 de la Fundació Universitària del Bages és un referent estatal i internacional en acostar la ciència a la primera infància. I ara, amb el projecte europeu que lideren, de «Community for sciences», estan treballant en oferir noves maneres d'acostar la ciència als col·lectius més desfavorits. I entre ells, si parlem en termes de ciència, hi trobem les nenes. Sorprenent, i dolorós, oi? Doncs sí.

Malauradament les nostres nenes descarten, abans de complir els cinc anys, poder-se dedicar a feines tècniques, tecnològiques o científiques. I mentre escric això, penso en les meves dues filles, de 7 i 6 anys, per a les quals espero no haver fet tard (que no haguem fet tard). I ho expresso així, perquè no vull caure en culpabilitzar-me ni en posar l'accent, únicament, en les famílies. La pèrdua del talent del 50% de la nostra població, en alguns àmbits, és culpa de tots. És cultural, és social, és... en realitat és estúpid! Dit això, podríem fer veure tots plegats que no ho veiem, i seguir així unes quantes dècades més. Però per sort, sempre apareixen iniciatives rebels. I és justament per això, que m'agraden tant projectes com els que us he comentat. Perquè entomen la inòpia col·lectiva i la transformen, amb senzillesa, en capacitat i obertura de nous horitzons. Perquè són iniciatives realment trans-FORMADORES.

I tornant al principi, volia aprofitar els reconeixements que han obtingut aquestes dues iniciatives, per expressar la sort que crec que tenim de comptar amb projectes singulars, i de tanta qualitat, a tocar de casa.