El 19 de juny del 1687, Berga i comarca van ser assolades per una plaga de llagosta. La parròquia, l'Ajuntament de Berga i tot el poble berguedà van pujar al santuari de Queralt per baixar la imatge de la Mare de Déu i demanar-li ajut.

D'aquesta baixada, mossèn Ribera explica, citant un extracte d'una còpia d'un volum del Llibre Verd de l'Ajuntament desaparegut: «Fou els cas que en arribar dita miraculosa imatge sobre els molins darrere del castell, aparegué una diadema o corona al cel que era, segons podia divisar-se, del color de l'arc iris. I el raig de sol era enmig de dita diadema, i continuà estant sobre la santa Imatge servint de dosser a tan sobirana reina fins que la processó fou a l'església del convent de Santa Magdalena, fora les muralles de la vila, on eixiren amb el tàlem, capes i bordons a acompanyar i rebre dita santa Imatge, i en estar el sant simulacre de Maria Santíssima de Queralt cobert amb el tàlem, s'apagà i esvaí aleshores la miraculosa diadema que el cel havia posat sobre la santa Imatge per tributar-li el degut culte i veneració i ensenyar-nos a nosaltres com hem de venerar-la. D'aquest miraculós prodigi fan fe moltíssimes persones fidedignes a qui jo, Josep Altarriba, notari d'aquesta vila, he oït referir-ho».

Cada any el poble de Berga, el 25 d'abril, per sant Marc, puja al santuari de Queralt en vot popular. Els Goigs Vells de Queralt diuen a l'edició del 1750: «De la llagosta, i pestilència,/ esta comarca lliurareu/ a Berga salut donareu/ sols amb vostra presencia/ d'ella sereu venerada/ per única defensora».

Per mantenir la memòria es va construir la capella de l'Oratori o Queralt Xic cap a l'any 1687, per commemorar el prodigi que va fer acabar amb la plaga de la llagosta. A la primera carlinada 1893-1840 va desaparèixer un quadre de rajoles valencianes que representava el miracle de la Mare de Déu amb una imatge de Berga i les llagostes. L'església va ser reformada a principi del segle XX sent les obres pagades per Ramon Soler, la vídua de Lluís Rosal i mossèn Tomàs Costa.

Queralt Xic havia estat destruït el juliol del 1936. Josep Noguera em va explicar que, quan era escolà de la parròquia de Berga, per sant Marc de l'any 1950, el primer tinent d'alcalde, Ramon Calderer Boixader, en nom del consistori, va lliurar les claus de Queralt Xic al rector mossèn Manuel Cuadrench. L'església estava guarnida amb boixos i la presidia el gravat de la Mare de Déu de Queralt de Marià Fortuny. Amb aquest acte municipal es volia significar que es tornava la capella de l'Oratori a la parròquia per la seva finalitat religiosa.

Desprès del Concili Vaticà II, el rector de Berga va donar en règim de lloguer aquesta capella a un particular per servir de garatge. Per sort l'arrendatari no va destruir l'antiga silueta de la capella, només es va malmetre l'estructura de la paret lateral exterior que dona al camí Vell de Queralt.

Seria bo que, al més aviat possible, la parròquia de Berga recuperi aquesta església per a una finalitat molt més digne que ser un garatge privat.