La petició que encapçala aquestes línies va adreçada als polítics i als governants. Els ciutadans/es estem desitjosos d'aplaudir a la classe política com a reconeixement al seu treball. Aplaudir l'acció política equival a dir que les inquietuds de la ciutadania són escoltades i ateses. Malauradament, però, la realitat del dia a dia, ens obliga freqüentment a criticar la seva gestió i els desitjats aplaudiments s'acaben convertint en sorolloses bronques.
Aquesta introducció ve a tomb perquè fa uns dies el regidor d'esports de l'Ajuntament de Manresa, Antoni Massegú, va presentar públicament les millores efectuades a la zona esportiva del Congost. Una important inversió municipal que mereix el reconeixement i aplaudiment al bon treball realitzat. Ep! és una opinió personal però ben segur que compartida per bona part dels ciutadans manresans.
Els qui tenim una certa edat, si fem una ullada al passat, podrem comprovar com aquella zona inhòspita s'ha transformat en una zona acollidora de lleure, per passejar i per a la pràctica esportiva.
Las darreres millores són considerables: la renovació de la pista sintètica d'atletisme i nou material atlètic; acondiciament del circuit de running a l'entorn dels camps esportius; ostensibles millores al recinte del camp de beisbol; enllumenat als camps de vòlei platja... Són alguns exemples palpables del bon treball municipal. I al costat del rocòdrom s'han instal.lat nous aparells per a l'exercici físic a l'aire lliure, fonamentalment per a les persones de certa edat. Se'n podria anomenar un «parc intergeneracional». Combinació d'aparells per als joves àgils i uns altres aparells per als madurs feixucs ; dit en el bon sentit i amb tot l'afecte.
La decisió d'instal.lar aparells per a la pràctica d'exercici físic a l'aire lliure a l'abast de les persones grans és una iniciativa per aplaudir. Aquests espais, a més d'ajudar a millorar la mobilitat de les persones també són un indret de trobada i socialització. Per millorar la salut i les relacions socials cal promoure aquests tipus de parc als diversos barris de la ciutat.
Els barris perifèrics massa sovint són ignorats. Degut a la distància existent entre aquests barris i la zona esportiva del Congost a les persones grans se'ls fa difícil desplaçar-s'hi. La connexió amb el «bus» caldria millorar-la.
Només un parell d'exemples, el barri de la Pujada Roja-les Cots-el Guix té un veïnatge amb un percentatge alt d'edat i aquest indret de la ciutat no té cap tipus de parc. Al barri de Sant Pau el camp de futbol és deplorable i el seu equip s'ha de desplaçar a altres barris de la ciutat per poder jugar. Altres barris allunyats, com són Miralpeix, el Xup, i els Comtals, també pateixen altra mena de problemes estructurals.
Vist el panorama, per tal que puguem aplaudir més sovint, necessitem que els governants siguin més receptius i efectius amb les reivindicacions i els neguits dels ciutadans/es. Si us plau, doneu-nos oportunitats per aplaudir com seria el nostre desig.
