21 de abril de 2021
21.04.2021
Regió7

Un pavelló i un berguedà a recordar

20.04.2021 | 22:39
Un pavelló i un berguedà a recordar

Fa poques setmanes vaig llegir a Regió7, a propòsit del berguedà Pere Comas i Calvet, un article d'en Ramon Felipó que vaig trobar interessant i oportú, atesa la rellevant trajectòria d'aquest il·lustre personatge que avui considero inexplicablement silenciat i que, amb aquest escrit, intentaré també, amb discreta mesura, posar de relleu.

Pere Comas i Calvet (Berga 1892-Panamà 1969) doctor en dret i polític amb ampli bagatge cultural, des de la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya a principis del 1931 i durant tota la República, desenvolupà una fulgurant carrera política conclosa amb obligat exili i mort a Sud-Amèrica. Fou tinent d'alcalde i president de la Comissió de Cultura de Barcelona, diputat per Berga i després, conseller de Justícia i Dret de la Generalitat.

Ocasió propícia per a aquest article pot ésser la commemoració enguany del 20è aniversari de la reconstrucció a la nostra ciutat del Pavelló de Suècia en la que, n'estic convençut, van jugar-hi un paper decisiu l'autoritat moral, política i els bons oficis d'aquest insigne berguedà quan, conclosa l'Exposició Internacional del 1929, l'Ajuntament de Barcelona, ja titular del Pavelló, convocà un concurs amb l'objectiu de destinar-lo a modèlica Colònia Escolar Permanent.

Confesso haver cregut sempre que, a l'hora de fixar les bases de l'esmentat concurs, al nostre influent protagonista ja li ballés pel cap Berga com a emplaçament. I aquestes foren en síntesi les condicions proposades: Situat en un indret d'aires sans, a més de 500 metres sobre el nivell del mar, on l'Ajuntament pogués oferir bons terrenys i dotat de bones comunicacions amb Barcelona.

El 21 d'octubre de 1931 el final i previsible veredicte de la comissió ad hoc constituïda fou que, dels 17 ajuntaments aspirants, fos efectivament el nostre, el tan justament escollit, com prèviament imaginat, penso, des de l'entranyable arrelament de Comas a aquesta ciutat nostra, sanitosa, prepirinenca, amb envejables espais disponibles i un Carrilet envejat a Catalunya.

El meu pare (q.e.p.d.), ben berguedà, també militant d'ERC i mestre en exercici a Barcelona durant els anys 30, tingué allí ocasió de conèixer personalment Pere Comas amb qui i amb especial satisfacció compartiren el plaer d'haver estat Berga el municipi escollit per l'emplaçament del Pavelló. Sincerament, no puc tampoc deixar de confessar que la meves primerenques sensibilitats i afeccions envers Suècia i el seu Pavelló fou el meu pare qui a l'adolescència me les encomanà.

Fa ara vint anys que Berga tingué la sort de reconstruir fidelment com a Casal d'Europa i Arxiu Comarcal aquell vell Pavelló de Suècia enderrocat pels militars durant el franquisme i on avui, en una densa exposició fotogràfica, ens mostra la seva història amb instantànies com la del 18 de juny de 1933 sobre l'oficial inauguració de la Colònia Escolar amb el president Companys i l'alcalde Badia, ambdós màrtirs del franquisme, el conseller de Justícia Pere Comas i més personalitats, amb l'angèlica i imposant estàtua de la Victòria de Samotràcia de rerefons.

Al nou vestíbul del Pavelló no podia mancar-hi una reproducció d'aquesta escultura hel·lenística, obra de l'artista berguedana Antònia Calonge, perpetuant el seu clàssic i simbòlic triomf de les llibertats contra l'opressió. Ben paradoxalment recordo com els ja envellits soldats berguedans del Pavelló recordaven quan, essent aquesta caserna militar, fent-hi ells la mili, un no massa il·lustrat comandant els ordenà un dia: «Id muchachos a tirar por ahí este àngel sin cabeza».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.