El Sant Jordi del 2020 va ser un dia memorable, però per les raons equivocades. Aquell dia, que a Catalunya havia de ser sinònim de carrers plens, il·lusions florides i festa cívica i cultural, va ser tot el contrari: per a milers de persones, veure els carrers buits en un dia de Sant Jordi va ser el moment de l'epifania, l'instant en què hom prenia consciència plena i absoluta de les dimensions del que ens estava passant. Si hi ha hagut algun dia col·lectivament trist a Catalunya ha estat el Sant Jordi de l'any passat. Però allò era llavors. Avui la diada del llibre i de la rosa se celebrarà, i se celebrarà bé. No en plenitud absoluta, però bé. Totes les ciutats tindran el seu espais per als llibres i les roses, les vendes potser no seran les d'un any esplendorós, però tornaran a ser molt importants, i segur que tots trobarem que la celebració en espais acotats té algun avantatge que no estaria malament mantenir. Sortirem al carrer sabent que la pandèmia està molt viva però en procés de ser dominada els propers mesos. En l'horitzó ja no hi ha novel·les de terror, sinó odes a l'esperança. Avui és Sant Jordi, i ho és de debò. Avui serà un dia memorable, i per bones raons.