Els processistes diuen que el seu objectiu és convertir Catalunya en la Dinamarca del Sud. No seré jo qui els desmenteixi però, així d'entrada, em surten algunes diferències importants. A Catalunya els independentistes ens venen que l'autèntica democràcia només pot ser republicana. Dinamarca és una monarquia parlamentària, i la reina Margarita té, si no fa, les mateixes prerrogatives que el rei Felip a Espanya, inclosa la inviolabilitat.
Una altra diferència significativa és que els danesos fan de la política una constant. Si entenem política com l'acord entre diferents. Aquí això sembla que no ho tenim ben entès. D'entrada, firmen documents pels quals exclouen els socialdemòcrates per arribar a acords, representen l'opressor. Però, curiosament, exigeixen al conjunt de socialdemòcrates opressors una taula de diàleg per aconseguir l'amnistia i l'autodeterminació. Per cert, a Dinamarca governen els socialdemòcrates.
Aquí són tan demòcrates que intenten impedir que l'extrema dreta, que els catalans han votat, no tingui el senador que els pertoca. En política democràtica als adversaris se'ls guanya a les urnes.
Són uns grans mobilitzadors de masses, uns organitzadors de grans esdeveniments com no n'hi ha al món, però polítics, els que es diu polítics, més aviat poca cosa. En aquest moment estan negociant entre ells, no sabem bé què, uns parlen d'envits a l'Estat, de consells de la república, d'altres que si del repartiment del poder, que si del director de la televisió, en fi, ja no saps què creure. L'única cosa certa és que hi ha un document firmat entre dues forces que diu, entre altres perles, que hi haurà una moratòria en la construcció de plantes d'energies renovables. Una altra diferència notable amb Dinamarca, que és un exemple d'energies renovables, sobretot l'eòlica i la biomassa. Aquí, a la que algú té l'ocurrència de dir que vol instal·lar uns molins, abans d'acabar d'exposar el projecte ja tenim una plataforma contrària, i els processistes, en lloc d'encarar el tema, fan el joc als del no a tot. Cal defensar l'autosuficiència energètica, sens dubte, però ningú diu com. Ni cooperatives de producció, ni municipalització de calefacció, cap alternativa. La culpa és de l'opressor, que defensa les grans companyies, com si amb les teulades en tinguéssim prou. Catalunya necessita energia sí o sí, el seu govern pot liderar la transició o li faran els altres, però no és admissible que avui Catalunya estigui per sota del 15% en renovables quan a Espanya ja estan prop del 30%. Li tenim mania a les instal·lacions solars, als parcs eòlics i som incapaços de treure biomassa dels nostres boscos. Mentrestant, patim pels incendis forestals i tenim una quantitat de combustible com mai, sense donar-li utilitat.
Els processistes val més que deixin pas, respectin els resultats electorals i permetin un govern liderat pel PSC que afrontaria aquest tema, un exemple dels molts que expliquen el perquè Catalunya va pel camí de la decadència.
