En els versets de l'Evangeli que proclamem aquest diumenge (Jn 10,11-18), quart de Pasqua, Jesús es presenta com el Bon Pastor que coneix les seves ovelles, elles el coneixen (igual com el Pare i ell es coneixen) i dona la vida per elles.

En la cultura oriental, sovint s'utilitzava la imatge del pastor com a metàfora del rei o de Déu mateix. En la vida rural dels jueus, el pastor resultava familiar. Cada pastor anava a la pleta on es reunien tots els ramats, cridava a les seves ovelles amb un senyal especial i aquestes se li acostaven en escoltar la seva veu.

Tot ésser humà, d'una forma més o menys conscient, té un anhel, una set de transcendència i una inquietud per saber quin és el camí bo, i després d'una seriosa reflexió sobre les persones i els esdeveniments, acompanyada de la mateixa experiència viscuda. Després de complementar la seva dimensió essencial amb la seva dimensió existencial, intentant arribar a les causes profundes, s'adona que aquesta veu de Jesús, que a vegades no sap que és de Jesús, és la que ha de seguir per assolir una vida en plenitud. Aleshores el que cal és fer tots els possibles per escoltar-la, enmig de tant soroll i tants reclams de tota mena que, prometent benestar, esclavitzen i manipulen.

Seguint el passatge evangèlic, mencionat al principi, Jesús fa referència a altres ovelles que no són d'aquest ramat, però que si escolten la seva veu el seguiran «i hi haurà un sol ramat i un sol pastor»: una expressió que en principi apunta a una unió amb els jueus però que és una declaració solemne d'unitat i universalitat.

Una crida a l'ecumenisme i al diàleg interreligiós. En definitiva, afirma que hi ha un sol món en el qual tots hem de ser germans. Una proposta de fraternitat oberta a cada persona més enllà de la proximitat física, de la procedència, del color, de la religió, dels seus pensaments, dels seus sentiments...

La unitat de tots els homes i dones ha de ser una realitat present en la família, en la comunitat, en els grups d'amistat, en els pobles... Aquests àmbits no han de suposar un tancament o/i unes barreres; menys encara han de ser motiu de confrontacions.

El món en el qual vivim és el que hem d'estimar. Aquest moment històric tan indefinit, mòbil, sense grans ideals i que ara pateix aquesta greu pandèmia és el que està obert a la nostra realització.

Si volem viure segons l'Evangeli hem de veure sempre l'altre com un ésser estimat per Déu, amb qui hem de compartir alegries i penes, a qui hem d'ajudar a portar les seves càrregues. Tots són germans nostres; també els que no saben que ho són, els que no comprenem, els que no ens comprenen, els que ens critiquen... I fins i tot els que poden arribar a ser els nostres enemics.

Amb gran joia pasqual siguem portadors de l'esperança que combina l'autoestima i la limitació.