Catalunya va viure ahir un Sant Jordi digne d'aquest nom dos anys després del darrer. El del 2020 quedarà en la història com el més trist i tenebrós de tots els temps recents. Ahir, veient el tragí de gent amb roses a la mà sota el cel blau, el contrast es feia tan evident que el dia en ell mateix era una gran celebració de la vida. Els ciutadans -no de forma tan multitudinària com en un any normal, però amb un volum molt important- van sortir al carrer amb delit de tornar a la normalitat, i van poder assaborir-ne un bon glop, per bé que encara amb limitacions. En conjunt, va ser un èxit. Les floristeries van afartar-se de vendre roses fins al punt que, al migdia, a molts llocs les vermelles ja estaven esgotades. Les vendes de llibres van ser també molt importants. Les mesures per evitar aglomeracions van imposar límits al moviment de gent davant de les parades, però la circulació va ser més que considerable. En llocs com Manresa les cues per comprar roses van acabar embussant els accessos a les parades de llibres, però l'organització, en general, va funcionar. Ahir, l'important era deixar enrere les tenebres amb seguretat, i es va aconseguir amb escreix.