Aquesta setmana s'ha presentat el llibre Puigcerdà desaparegut, de Sandra Adam i Martí Solé, el qual recull fotografies antigues de la capital cerdana. Es tracta d'un d'aquells llibres amb moltes imatges que mostren el pas del temps i els canvis, sobretot urbanístics, que ha experimentat el territori. És un llibre, doncs, que agrada de manera especial als que comencen a veure el territori com una realitat aliena a la que van conèixer de joves. El llibre d'Adam i Solé mostra el Puigcerdà que ha anat renovant-se amb l'arribada del turisme de la segona residència i els auges del sector de la construcció. Les imatges mostren la vila i els pobles del seu terme, com Age, Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Sant Marc, com a escenaris eminentment rurals. La publicació del llibre, per part de l'editorial Efados, arriba en un moment en què les grues de la construcció s'han tornat a aixecar a la vall. Després de la crisi del sector al final de la primera dècada del segle, les empreses constructores de la Cerdanya tornen a estar a ple rendiment. A Bellver, Bolvir, Alp i Llívia es despleguen noves zones residencials. Els ajuntaments corren a ampliar els dipòsits municipals d'aigua per donar abast als nous augments de població que viuran els pobles a les temporades turístiques. Els nous veïnats s'estenen allà on fins fa dos anys encara es conreaven prats de dall per un bestiar que veu reduïda la seva presència a la plana. El ritme actual de creixement permetrà fer nous llibres com el d'Adam i Solé en períodes molt més curts de temps. El territori es transforma d'any en any. Les xifres parlen soles. Durant el tres primers trimestres del 2019, any en què la construcció va evidenciar el seu ressorgiment a la vall, la Cerdanya va registrar l'inici de les obres de 99 habitatges, xifra que va suposar el 191% més que en el mateix període de l'any anterior. Aquesta tendència s'ha mantingut i els últims dos anys les promocions es venen sobre plànol a les immobiliàries locals. Al final de la dècada passada, tècnics i polítics locals van consensuar una postura vers aquell boom constructiu: calia que no es repetís. A l'ombra del procés de redacció del Pla d'Ordenació Urbanístic Plurimunicipal de la Cerdanya, que va protagonitzar grans debats a les administracions de la vall, uns i altres van estar d'acord que calia construir més hotels i menys segones residències per, així, reduir les hectàrees de construcció, generar llocs de treball i potenciar un turisme sostenible. Res d'això s'ha acabat fent i la vall s'aboca a un nou capítol de la Cerdanya desapareguda.
