El proper dissabte comença el CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya. Hauria de ser la divuitena edició i en serà la dissetena perquè l'any passat la situació pandèmica va impedir-ne la celebració. S'ha treballat plantant cara a la incertesa i les dificultats del moment, perquè ara més que mai cal donar visibilitat a qualsevol plataforma que provoqui la reflexió entorn la situació dels drets humans a casa nostra i al món, provocant una transformació que es presenta tant necessària com inevitable; i el cinema ho és, la gran pantalla és un bon instrument per vehicular l'empoderament, la conscienciació i la inclusió social.
Per endavant hi ha deu dies a Navarcles i Manresa com a seus centrals i Sant Fruitós com a seu convidada, no només amb deu curtmetratges i prop d'una vintena de pel·lícules de temàtica sòcia; hi ha un grapat d'activitats paral·leles que són l'exemple més clar de com el cinema pot millorar la societat: El premi Insert convocat per Ampans per fomentar la creativitat audiovisual de persones amb discapacitat intel·lectual com a eina de formació i inclusió; el reconeixement amb el premi Pere Casaldàliga a l'Associació Lligam que està fent una tasca tant efectiva com necessària en la lluita pels drets més bàsics i sovint trepitjats, de la dona; la visió d'una vintena de joves bagencs que han impulsat el CLAM Jove per centrar tots els focus, aquest any, damunt la realitat del col·lectiu LGTBIQ+. En definitiva un festival que suma on no hi caben les crispetes, perquè el moment social que vivim és difícil de digerir, però no per això l'hem d'obviar i el CLAM ens el projecta en pantalla gran.
Manresa ha de posar la mirada en el CLAM perquè, com va dir en l'acte de presentació l'alcalde Marc Aloy, el certamen també és un acte de generositat de Navarcles cap a la vertebració cultural del territori no gens comú, som davant la iniciativa d'una població bagenca que s'ofereix a la capital de la comarca per compartir la centralitat de l'esdeveniment; seria un error que no ens en contagiéssim, per caminar junts cap a un entorn social més just i solidari.
El director de cinema Lluís Espinal, fill de Sant Fruitós, assassinat per la dictadura bolivariana el 1980 per defensar els drets dels més vulnerables, i a qui aquest any el seu poble li fa un homenatge en el marc del CLAM, va dir: No en diguem prudència a la covardia, al conformisme i a la comoditat; el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya no s'ha acovardit davant la situació i presenta una programació gens conformista, amb un relat cinematogràfic que és de tot menys còmode. Cal mirar-lo, participar-hi i sobretot acceptar el repte per fer-ho amb una mirada oberta, serena en la reflexió i activa en la reivindicació.
