Belén Esteban és famosa perquè surt a la tele i surt a la tele perquè és famosa. Com va començar a girar la sínia? Es veu que va ser parella d'un torero i van protagonitzar una ruptura sonada amb batussa inclosa per la filla comuna. Tant se valen els detalls: el fet d'haver conviscut amb un torero no converteix ningú en catedràtic, però la Belén tenia una manera de fer, diguem-ne poc refinada, que va agradar al públic de les tardes de Telecinco, el mateix públic que abans veia serials lacrimògens i més abans encara, els equivalents radiofònics: Ama Rosa als transistors dels seixanta, Cristal a la tele dels vuitanta, i amb el nou segle, «Yo por mi hija mato», frase emblemàtica de la Belén, que embriagada de popularitat va gosar robar-li el títol de «princesa del poble» a la insuperable Diana Spencer. ¿Qui vol veure una ficció de tragèdies hiperbòliques en una comunitat disfuncional imaginària si li ofereixen el mateix però «de veritat» i amb personatges «reals»? Ara ha anunciat que es llança a vendre gaspatxo, salmorejo i cremes de verdures. Les afamades cases Alvalle i Gallina Blanca ja deuen tremolar. Diu que les receptes són familiars, però no me la imagino aixafant quilos i quilos de tomàquets amb la mà de morter a la cuina de casa; ni tan sols ficant el nas a les calderes de la fàbrica. No passa res: al capdavall, es limita a continuar una tradició de famosos que diuen que elaboren productes de consum. Hi ha una fragància «by Shakira» i una altre signada per Justin Bieber, mentre estrelles de Hollywood i futbolistes gloriosos estampen la seva cara a l'etiqueta d'ampolles de vi. La llista és llarga i abasta un ampli catàleg de mercaderies, com si el fet de cantar bé o posseir una bella figura atorguessin el do de la saviesa en perfumeria o enologia. A dos anys de fer-ne cinquanta, l'estrella de les tardes indescriptibles creu arribat el moment de preparar un futur més enllà de les càmeres. S'ha preguntat: què sé fer? I s'ha contestat: gaspatxo amb la recepta de l'àvia. Doncs que aprofiti.