Jesús va dir: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat». [...] (Mateu 23,27-32).

Amb una arrencada així, difícilment podem millorar un missatge que denunciï comportaments condemnables, els cometi qui els cometi en l'escenari on s'interpreta el nostre dia a dia. Anem topant amb sepulcres on els emblanquinadors hi han enterrat porqueria podrida, apressats a amagar-la en interès propi, i fins i tot de l'empestat. Podríem recordar l'emblanquinament que s'ha fet de la monarquia borbònica, o de la perpetuació del franquisme en el poder profund que exerceix en les estructures judicials, policials, eclesials i econòmiques de l'Estat. La Transició també es reclou en un sepulcre emblanquinat per tots aquells que participen en la supervivència del Règim del 78 que, en més de 40 anys, no s'han atrevit a articular una proposta engrescadora de societat justa socialment, respectuosa amb la diversitat, potenciadora de les identitats lingüístiques, històriques i culturals. Aquí hauríem d'incloure-hi els partits catalans que cedeixen davant l'enemic poderós que els ha declarat la guerra, (la darrera batalla, convertir Sant Jordi en «el dia del Español»), incapaços de plantar-li cara units.

Mateu no en parla, però hi ha una subespècie d'hipòcrites que tenen sortides d'emblanquinadors (cometre disbarats) a l'hora de justificar la seva actuació. Per exemple: l'Europa democràtica que exigeix al Govern espanyol respecte per la independència judicial, obviant que la cúpula del poder judicial és qui mana i fa política partidista i ideològica aquí. També podríem parlar del totpoderós Florentino que volia salvar el (seu) negoci del futbol. O de TV3 amb uns 30 minuts (Pujol i Procés) estranyament sospitosos de voler tocar la fibra dels espectadors, i poca cosa més.

Deixeu-me afegir: per emblanquinar (sepulcres o el que faci falta) es fa servir calç diluïda amb aigua. És un sistema infal·lible, però els emblanquinadors del sistema parapolicial del Règim en l'època dels GAL van abreujar-lo utilitzant calç viva per descompondre els cossos de dos sospitosos de ser terroristes. Jo diria que la policia patriòtica actual no farà mai una sortida d'emblanquinadors tan macabre com aquella..., però és què, ja ho veureu, amb tanta gent encausada sospitosa d'atemptar «contra la unidad de la patria», ves a saber quines temptacions pot arribar a tenir un emblanquinador d'aquests camuflats...