Ahir es va aixecar el confinament comarcal i diuen que el Govern estudia suavitzar altres restriccions dictades per frenar la covid. Facin-me cas: aprofitin-ho a fons des del primer moment, perquè no hi ha manera de saber si aquesta és la bona o si vindrà una marxa enrere. Si tenen una tarda lliure, no esperin al cap de setmana per seguir el consell de Quimi Portet i anar a voltar per la Rambla de Barcelona, ara que la manca de turistes l'ha tornat a fer transitable. No ho deixin per a més endavant, perquè tant els turistes com la limitació de la mobilitat podrien reaparèixer inesperadament. Si ens donen permís per anar a sopar a la terrassa dels restaurants, encara que sigui en horaris finlandesos, que la novetat els trobi amb la reserva feta, per ser dels primers a gaudir del plaer mediterrani ni que sigui en un vespre de pluja, que aquesta primavera ens està amargant la vida. Vagin a badar a les botigues que han eliminat les cintes de plàstic que limitaven la superfície de venda i a menjar entrepans als centres comercials. No malbaratin l'oportunitat, perquè Salvador Espriu té raó en la seva Cançó de l'Albada: «No deixis res per caminar i mirar fins al ponent, car tot, en un moment, et serà pres». Les vacunes arriben a batzegades, ara n'anuncien un devessall, ara les aturen per una desconfiança, i els indicadors que alteren els nervis dels governants són una muntanya russa imprevisible: de sobte el fatídic número reproductiu torna a superar la unitat, les UCI deixen de buidar-se, a Madrid confinen barris i el Govern és a punt de quedar-se sense el paraigua de l'estat d'alarma. Hi ha més probabilitats d'encertar la Grossa que d'endevinar les decisions del Procicat, i de la mateixa manera que avui deixen anar corda demà la poden recollir. Gaudim el moment, fem cas a Horaci: «Carpe diem quam minimum credula postero» (aprofita el dia, no confiïs en el de demà). O, per dir-ho a la manera de l'Evangeli segons sant Mateu, «vetlleu, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora».
