Fou el 25 d'octubre del 2018, com sempre al Mas de la Sala. El ponent convidat era l'enginyer industrial i amic, el bagenc Josep Centelles, un dels millors experts del país pel que fa a la transició energètica i la seva implantació. Aquell dia érem 11 tertulians i com sempre, havíem demanat al ponent que parlés lliurement però que al final ho repensés tot mirant al nostre territori a la recerca d'oportunitats. Enfocar els experts en allò concret més proper, va resultar sempre una experiència espectacular, molt inspiradora.

Fou al final de la conversa quan en Pep Centelles ho va dir: ¿per què no forrar la cara sud del Montsalat amb plaques fotovoltaiques? Recordo perfectament com el silenci va recórrer la taula amb una jeia que deia, ¿com és que no se'ns havia acudit abans? Recordo també haver mirat l'alcalde, que seia al meu davant, per comprovar que feia la mateixa cara de perplexitat que nosaltres. Un intens debat es va cruspir en un tres i no res el temps restant abans del sopar amb que tancàvem totes les tertúlies.

Abril del 2021. La idea qualla i una primera proposta d'ICL resulta rebutjada sense contemplacions per una de les moltes ponències que intenten controlar el marasme legislatiu que els europeus ens hem donat a nosaltres mateixos els darrers trenta anys. Mentre la ponència rebutja, els pagesos i els propietaris agrícoles de secà pateixen l'assetjament indecorós, talonari en mà, dels diversos agents econòmics (per descomptat sense rostre) que malden per obtenir els drets per intentar substituir els usos agraris de secà (sovint molt més estratègics del que sembla) pel nou negoci emergent de les fotovoltaiques. Sembla un casino, una ruleta russa. La pagesia avui és una activitat heroica, que no es mereix aquest espectacle.

Jo no conec cap sallentí que no desitgi la desaparició del Montsalat. Però tampoc no en conec cap que cregui que això succeirà malgrat les resolucions existents. Sabem que el cost ambiental de la retirada (en aigua i energia) és infinitament més alt que el cost de les millors mesures correctores pendents. També sabem que una central d'energia FV com aquesta és perfectament compatible amb la progressiva execució de les resolucions sobre la retirada de la muntanya. Així les coses, l'única cosa intel·ligent que podria fer-se seria apostar per les dues estratègies «alhora», i analitzar els fets segons es vagin produint. El rendiment màxim assegurat per una central FV és de 25 anys. ¿D'aquí a 25 anys, quina part de la muntanya s'haurà enretirat? No ho sabem, només ho suposem.

Ara bé, ¿quin valor tindria per al país i per al territori haver disposat d'energia neta equivalent a la despesa energètica sallentina anual multiplicada per 25? ¿Algú ha fet o vol fer aquests números? ¿Quin valor té o tindria per al municipi girar a l'inrevés i en positiu la seva relació amb ICL?¿Quin valor tindrien les òbvies compensacions econòmiques a què el municipi tindria dret?¿Estem en condicions de prescindir-ne?