Sembla ineludible pensar en tot plegat amb un ull posat en la nova Directiva Europea actualment en curs molt avançat de redacció. En ella el concepte clau és el de «comunitat energètica local», una figura absolutament decisiva per ordenar el caos actual, en bona lògica pensada per ser encapçalada pels ajuntaments i participada pels agents territorials que hi estiguessin interessats. I sembla evident que ICL hi està interessada.
Gràcies a l'acció pública municipal dels darrers 30 anys, Sallent ja no és avui un «monocultiu» depenent de la mineria. Una realitat que permet afrontar l'imminent cessament de la activitat minera al municipi amb moltíssima preocupació però amb menys dramatisme. Però aquest èxit espectacular conviu amb una persistent regressió demogràfica absolutament perillosa per a la viabilitat del projecte local i dels seus equipaments, etc. I revertir això no és fàcil, sinó molt difícil.
Tornem al Cogulló. És evident que la participació del municipi liderant una «comunitat energètica local» hauria de generar un flux econòmic positiu i significatiu per als seus pressupostos, bé sigui en energia, bé sigui en diners. ¿Aleshores el municipi podria restar passiu o bé renunciar a aquest finançament addicional que podria permetre polítiques o incentius residencials per a fixar la població i regenerar el barri antic?. D'altra banda, ¿ICL podria plantejar aquesta operació com un simple negoci per tal d'incrementar beneficis sense atendre la problemàtica social, l'impacte i la petjada ecològica que l'actuació de propietaris anteriors ha generat?¿Per part d'ICL, és només un negoci?, i si ho és, ¿no seria raonable pensar que una part dels beneficis hauria de destinar-se precisament a les mesures correctores pendents? ¿És raonable que ICL pacti amb la Generalitat a l'esquena d'un pacte local avui imprescindible?, ¿no és potser aquesta l'oportunitat de capgirar en positiu la percepció i la realitat social de la mineria a Sallent?, ¿no és raonable pensar que tant la Generalitat (hereva de l'Estat que va donar la concessió) com ICL (hereva dels anteriors propietaris) estarien obligats a cofinançar un Centre d'Interpretació de la Mineria de la Sal -millor al Barri Antic de Sallent per revitalitzar-lo- com es va fer a Cercs i com es fa arreu d'Europa? ¿O és que potser estem equivocats i no ens trobem al davant d'un magnífic projecte PPP (public-private-partnership)?
Són preguntes raonables, de sentit comú, que els sallentins ens fem. La bona disposició d'ICL és sobre la taula, i és molt notòria, evident, la de la Generalitat, també. La qüestió decisiva està, doncs, a les nostres mans. Jugar amb blanques, amb iniciativa, amb tot el poble al darrere, o jugar amb negres, tot esperant que passi. Queixar-se o esperar és sempre fàcil, actuar és més difícil. Sens dubte som davant d'una oportunitat, ¿perduda?
Gràcies, Pep.
