Amb la caiguda de la Unió Soviètica (URSS), trenta anys enrere, i el pas cap a una economia de mercat per part de la Xina i la Cuba comunistes, semblava que les cues -tot un clàssic- davant dels establiments comercials d'aquells països, per adquirir productes de primera necessitat, s'havien esvaït definitivament. Igualment, el fet de que el comerç en línia hagi fet als darrers temps una forta embranzida implicava, teòricament, que no fos necessària la presència personal en una botiga per comprar qualsevol cosa, de manera que no caldria esperar torn. Altra cosa és si la gestió és més o menys fàcil o ràpida
Doncs, no! Les cues han tornat a tot arreu. I no em refereixo pas a les dels vehicles en hores punta. Es constata que, segurament, durant força temps. La pandèmia ha obligat, naturalment, a uns protocols de distàncies físiques i controls d'aforament que han derivat en cues als carrers, especialment els dies de major afluència. En tenim un cas ben recent: la diada de Sant Jordi, festa del llibre i de la rosa. I no només el 23 d'abril en concret, sinó tota la setmana. Es tracta d'una realitat impensable uns anys enrere. Puntualment, sí, però de manera general no. Altra cosa és l'accés a espais culturals on tothom s'espera a que obrin la porta i hom hi pugui entrar amb l'entrada corresponent. Aquí sí que les cues no han deixat mai d'existir.
Perquè, més enllà de que sigui sovint inevitable haver-se d'esperar quan hi ha molta gent en un lloc, em sobta que tothom ho hagi assumit sense gaires problemes, resignadament. Té aquest fet un component de civisme, però alhora també hi veig una obediència acrítica al sistema que ens ve imposat des de dalt, que no sabrem si tindrà conseqüències de futur pel que fa als nostres drets i llibertats individuals. Sospito que si no som capaços de generar un punt espontani d'inflexió en tindrà, ben segur.
Crec que la gestió de la salut pública, deixant de banda la bona feina dels professionals sanitaris, ha estat a Occident nefasta. No sabem exactament perquè s'han donat tantes ordres i normatives, dedicades sobretot a prohibir, enlloc de deixar que cada sector econòmic gestionés, de comú acord amb l'administració, la seva pròpia dinàmica amb uns protocols raonables que tothom pogués entendre. A més a més s'ha aprofitat l'avinentesa -i això és ben greu- per desmantellar la xarxa d'oficines de nombroses empreses de serveis com la banca. Aquest fet implica que, quan torni la normalitat seguirem fent cua davant dels caixers automàtics, per exemple. Perquè val a dir que tampoc n'han habilitat de nous per compensar una mica la manca d'atenció personalitzada.
En fi, com que sembla que si ens volem estalviar cues caldrà entrar al comerç i el lleure virtuals, us recomano un llibre recent de Mariola Dinarés, directora i presentadora del programa «Popap» de Catalunya Ràdio: Felicitat digital. Mètode Popap per gaudir del món digital, editat per Efadós. Ella ens ho explica planerament i didàcticament. Ah! I si heu de fer cua penseu en portar sempre un llibre de butxaca o electrònic, o bé una revista o diari a sobre. Us pot ajudar a passar i aprofitar millor el temps d'espera.
