El seguiment de l'actualitat d'aquests dies ens ha portat a presenciar una tongada de situacions insòlites i de fets significatius. Un d'ells ha estat, evidentment, veure representants destacats de l'independentisme que anaven a reunir-se a la presó de Lledoners per avançar en la constitució del nou Govern de la Generalitat, derivat de les eleccions del 14 de febrer passat. Havien d'anar a la presó per poder parlar amb alts exdirigents del Govern català que encara hi estan tancats, per tal d'anar aconseguint el consens suficient per investir el nou president de la Generalitat, nomenar els consellers corresponents i fixar les línies bàsiques del nou govern del país. Tot plegat és una bona mostra de la inacceptable situació política que segueix vigent al país al cap de tres anys i mig de l'1 d'octubre de 2017, marcada per l'injustificat empresonament i exili dels membres del govern que va convocar el referèndum. A mitjan anys seixanta, Raimon va començar a cantar Diguem no, una cançó que es va convertir aviat en tot un himne, amb un text ben adequat al seu temps però que malauradament encara avui té tot el sentit: «Hem vist tancats a la presó, homes plens de raó». I, com deia Raimon en aquell moment, també ara hem de dir «No, diguem no, nosaltres no som d'eixe món».

Una altra insòlita singularitat de la setmana ha estat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi obligat a la Generalitat a vacunar en 10 dies els membres de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil residents a Catalunya. O sigui: uns jutges decideixen a qui s'ha de vacunar per sobre del que diguin els responsables sanitaris del país. Per descomptat que aquests responsables ja han explicat de sobres per quines raons -ben raonables i gens discriminatòries- no s'ha vacunat a la policia espanyola amb la mateixa velocitat que als Mossos d'Esquadra. Però tant se val. Els jutges ho han manat així i s'haurà de fer, encara que això vulgui dir que s'hagi d'alterar l'ordre establert de vacunació per franges d'edat i que, per tant, s'hagin de retardar vacunacions ja previstes a persones de risc. Algú pot considerar que són lògiques i acceptables aquesta mena d'imposicions? Segur que no. De fet ja estem massa acostumats a decisions judicials difícils d'entendre i impossibles de justificar però sempre apuntant en la mateixa línia: demostrar qui porta la batuta i qui ha d'obeir.

Fora de l'àmbit català la qüestió més sorprenent d'aquests dies és l'absoluta unanimitat amb què les enquestes pronostiquen la victòria del tàndem PP-Vox a les eleccions madrilenyes del proper 4 de maig. Falta ben poc i sembla que, fins i tot, el PSOE ja s'ha resignat a una derrota que li complicarà molt el futur immediat. Si la jornada electoral va realment així, Vox farà un pas més cap a la seva total consolidació en la política estatal, la dretanització de la qual ja és cada dia més visible. I compte que, per a Catalunya, l'ascens de l'extrema dreta comportarà més imposicions judicials, més restriccions de tot tipus i especialment més repressió a l'independentisme.