Els que alçaven la bandera de la seguretat i que, amb la modificació del Codi Penal i la «ley mordaza», van limitar la llibertat d'expressió i de manifestació, són els mateixos que ara tenen la llibertat en el seu eslògan electoral. Els que volien restringir els supòsits de l'avortament, que no acceptaven el matrimoni entre persones del mateix sexe i no volien regular l'eutanàsia, ara es presenten a les eleccions de la Comunitat de Madrid, com a cabdills de la llibertat.
De la mateixa manera que abans oferien la seva «seguretat», aprofitant la por que ells mateixos contribuïen a crear en l'opinió pública, ara ofereixen la seva «llibertat», aprofitant les limitacions que ha exigit el control de la pandèmia.
Però no és res més que un espot publicitari, una oferta enganyosa amb l'objectiu de recaptar vots, apel·lant als desitjos i a les emocions personals en aquest món individualista. Adrecen el seu missatge a un electorat cada cop més mogut per uns pretesos beneficis individuals, amb poca consciència social, on les ideologies -la voluntat d'aconseguir una societat millor- cedeixen pas al màrqueting electoral.
La llibertat que ofereixen, però, és únicament egoisme econòmic. Prometen eliminar les regulacions, disminuir els impostos, poder escollir un ensenyament i una sanitat privats... Polítiques que, encara que sonin bé des de la perspectiva individualista, en realitat posen en perill el bé comú, la sostenibilitat del planeta i la llibertat real de la majoria de gent.
Sense limitar la mobilitat, per exemple, la pandèmia hauria pogut col·lapsar els hospitals i tota la societat. Sense regular els mercats, les grans empreses buscarien els màxims beneficis a costa de la col·lectivitat, expulsarien les petites empreses (comerç de proximitat...), exigirien preus excessius als consumidors (companyies elèctriques...) i reduirien els serveis (entitats bancàries...). Sense uns impostos progressius faltarien recursos per oferir uns serveis públics dignes, no es redistribuiria la renda, augmentarien les diferències, empitjorant la cohesió social. Sense impostos ambientals no es tindrien en compte els costos ecològics i s'agreujaria la crisi climàtica.
En realitat, aquesta llibertat econòmica que prometen a tothom, sols la gaudeix la minoria privilegiada que paga pocs impostos i es pot permetre una sanitat i una escola privades i elitistes. La immensa majoria de ciutadans no formen part d'aquesta minoria i necessitem disposar d'uns serveis públics de qualitat per tenir llibertat. Tampoc en formen part les famílies que porten els fills a l'escola concertada i/o tenen una mútua privada, perquè els uns necessiten els impostos de tots per pagar les mensualitats i els altres, en cas de malaltia greu, també acaben depenent de la sanitat pública.
Com ha quedat clar durant la pandèmia, els serveis públics són indispensables i la llibertat d'una minoria no els ha de malmetre desviant recursos públics cap a l'enriquiment privat.
