La «participació ciutadana» s'ha convertit en tot un clàssic reivindicatiu. És una de les assignatures pendents des de la reinstauració de la democràcia. Una assignatura suspesa reiteradament pels governants.

Un exemple: en el decurs del ple municipal manresà celebrat el 15 d'abril passat, l'alcalde Marc Aloy va informar als presents que el moment de màxima audiència en el seguiment del ple des d'Internet va ser de 16 persones. L'alcalde va deduir que, dels 16 seguidors, n'hi havia 7 que eren de la casa, uns altres potser companys del representant de l'Associació Unió Gitana de Manresa que va intervenir en el ple, i la resta, 4 o 5, eren els tuitaires dels partits polítics i el periodista Xavier Domènech del diari Regió7.

Una vegada fet el càlcul, l'alcalde va manifestar textualment: «No hi ha ningú a la ciutat que li estigui interessant aquest ple. Potser també seria important fer una reflexió sobre participació ciutadana en els debats i l'interès que generen els plens municipals».

Una encertada conclusió. Una reflexió que ja fa temps els polítics haurien d'haver fet si veritablement els importa la participació activa de la ciutadania en els afers públics.

Aquesta observació de l'alcalde té una senzilla explicació. En referència a la participació, molts ciutadans/es no creiem amb el model actual. L'Ajuntament de Manresa ha modificat diverses vegades el reglament de participació ciutadana, però les diferents iniciatives proposades fins al dia d'avui no acaben de convèncer el teixit associatiu. Un exemple d'aquest descontentament el trobem en els consells de districte. Uns interessants i necessaris fòrums de debat però poc efectius. El desencís s'evidencia amb l'escassa assistència dels representants de les entitats.

En referència a l'interès pels plens municipals és ben evident que el desig per seguir les sessions és nul. Tal com estan estructurats generen un soporífer avorriment. El darrer ple va durar 5 hores i 22 minuts. S'ha de ser molt masoquista per seguir amb devoció els inacabables dictàmens, el ball de xifres incomprensibles, les modificacions d'expedients, els assumptes de tràmit, etc. Una informació que, en no conèixer-la amb antelació, resulta molt difícil poder seguir-la amb atenció. Si, a més a més, hi afegim la lectura ràpida i la dicció poc entenedora del secretari (dit amb respecte i afecte), és força comprensible aquesta manca d'interès dels ciutadans/es. Un desinterès, però, no pas pel contingut del que s'exposa i és debat, sinó per la forma en què s'efectua.

Manresa té una rica xarxa associativa. Més d'un centenar llarg d'entitats diverses: socials, culturals, veïnals, musicals, juvenils, solidàries, de persones grans... A veure si entre tots plegats, entitats i Administració, som capaços d'aconseguir una participació ciutadana efectiva i no simbòlica.

La implicació de la ciutadania en els afers públics és un pilar fonamental per a la democràcia. És un termòmetre on el grau de participació indica la seva salut democràtica. I avui està sota mínims.