Es va llevar i, badallant, se'n va anar cap a l'estudi, on ja hi eren la dona i el fill. Quan va arribar va demanar: «Quina és la situació?». Tots dos van fer la mateixa cara de l'emoticona del WhatsApp que mira cap amunt. Com que no deien res, va afegir: «Fixeu un perímetre i aviseu-me si hi ha alguna novetat». Van continuar amb el que feien sense moure un dit mentre ell se n'anava a esmorzar. No quedava ni gota de llet. Així que se'n va anar directe cap als sospitosos habituals. «No queda llet, quina és la vostra coartada?». Molesta, la seva dona li va dir que ja estava anant, i ràpid, al rebost a buscar una caixa de cartrons de llet. Ho va fer, però a mig camí es va aturar, va posar un llençol a terra, al costat de la caixa, que pesava força, i va cridar la família. Van arribar arrossegant els peus. Van moure la caixa lateralment i va demanar a la dona i el fill que agafessin un extrem del llençol, que ell ja tibaria dels altres dos. I va dir: «Preparats? A la de tres! Un, dos..., tres!». I, a la vegada, tots van tibar. Va demanar al fill que fos ell, més jove i fort, qui aixequés la caixa fins al prestatge. Després de fer-ho, es va tocar l'esquena perquè havia sentit una fiblada de dolor. El pare va rugir: «Hemograma, bioquímica, metabòlic bàsic, eco del quadrant superior dret del fetge, placa de tòrax, Ecocardiograma i tac abdominal!». La resposta va ser uns copets del fill a l'esquena del seu pare. L'esposa no s'ho va agafar amb la mateixa filosofia. Des que el seu home s'havia jubilat es passava el dia mirant series de televisió i havia començat a parlar com elles. Estava farta de veure'l amb una tassa buida a la mà simulant que feia glops de cafè. No li agradaven les alertes al mòbil amb les notícies del FBI, la CIA, l'NSA, Seguretat Nacional, DEA, el Departament del Tresor i, fins i tot, l'Agència Nacional d'Intel·ligència Geoespacial. «No pot ser que estiguis obsessionat amb els serveis d'intel·ligència i ens hagis fet macarrons per dinar tres dies seguits», li va dir. Ell li va demanar perdó per haver estat absent, per no ser el mateix, com si ja no el conegués, però va prometre deixar les drogues si li donava una altra oportunitat, perquè estava sent molt dur. Ella li va dir que es deixés d'històries i fes alguna cosa útil, com intentar capturar el ratolí que havia deixat proves de la seva estada a la casa. Ell li va dir que revisaria totes les càmeres de trànsit i buscaria restes d'ADN, que quan el sentís dir «sospitós neutralitzat. Codi 4», ja podria anar cap a la sala d'autòpsies a reconèixer el cadàver. Un altre cop, ella va posar la cara de l'emoticona que mira amunt.
