Jo soc el cep veritable, i el meu Pare el vinyater... És una clara afirmació, però per ser clara no vol dir fàcil. Sovint, les paraules de l'Evangeli se'ns fan estranyes. Estan escrites, en un context i un temps molt diferent al nostre; paraules escrites fa més de 2000 anys (recordem però, la vigència d'alguns escrits de l'AT i els de la Grècia clàssica) que per a alguns ja no tenen cap importància.

El nostre temps ja no és líquid. Al meu entendre estem en un temps gasós, on tot és efímer, momentani, tot s'esvaeix com el fum, el gas. Les persones anem perden valor, som sovint productes de mercat.

Cert és que vivim una nova situació de tota la humanitat arrel de la pandèmia, un fet nou de debò, però desprès de més d'un any d'experiències bones i dolentes, ens trobem davant la circumstància de que poca cosa hem après.

Mentre escric aquest comentari, estant morint centenars de persones a l'Índia, al mar Mediterrani, als conflictes bèl·lics, ens parlen del increment de suïcidis entre els joves, de les llargues cues per a poder menjar... Cada vegada són més els marginats, fins i tot fora del marge. En el millor dels casos hi posem paraules boniques, solidaritat, alteritat, companyia, servei... Però només són paraules, ja que, malgrat que hi ha qui ajuda de tot cor, sembla que es preveu un temps ferotge, que campi qui pugui, que guanyi el més fort, hem de tornar a viatjar, a sortir, a consumir..., pot ser un espai per a tramposos i estrafolaris.

Però bé, tornem a l'Evangeli. Si estem arrelats amb Jesús donarem fruit, i fruit del bo. La fe és la que ens ha de portar al costat de Jesús i ell ens donarà suport. Si no ho fem així, la nostra vida serà estèril, no donarà fruit.

Que els nou temps ens portin a voler ser esporgats (netejats) pel missatge de Jesús. I llavors potser no ens caldrà entendre, tan sols ens caldrà creure per a treballar per un món millor, que vol dir més just des del fons del cor.