Totes les commemoracions anuals tenen un perquè i el dia de la mare no és cap excepció. Cal situar-ne l'origen, com en cas del dia del treball, als Estats Units. Més concretament a l'estat de Virgínia, durant la guerra civil. Fou en aquest context bèl·lic que una jove activista, Ann Reeves Jarvis, va destacar per liderar un moviment d'auxili als combatents ferits de tots dos bàndols. Després de la guerra, Ann va continuar lluitant activament per la pau i la defensa dels drets de les dones, tal com havia fet sempre. En morir, el 1905, la seva filla Anna Jarvis va promoure campanyes de suport perquè el govern americà instaurés el dia de les mares, en reconeixement a les mares treballadores. Finalment, el 1914 el president Wilson va decretar el 9 de maig com a dia de la mare, coincidint amb l'aniversari de la mort de l'activista. Però la història no acaba aquí. L'èxit va ser tan esclatant com esbiaixat. Si més no per a Anna Jarvis filla, que, disconforme amb la volada comercial que va adquirir aquesta celebració, va dedicar-se en cos i ànima a revocar allò que tan havia costat aconseguir. No podia admetre que una diada reivindicativa es convertís en una bicoca consumista per a les floristeries i els impressors de felicitacions, que cada any hi feien l'agost. Es diu que va esmerçar l'herència a possibilitar l'abolició del dia de les mares i fins i tot va ser acusada de provocar aldarulls de protesta davant les botigues de flors, que en arribar aquest dia apujaven els preus. Cent seixanta anys després, Anna Jarvis deu continuar regirant-se dins la tomba al cementiri de la petita localitat de West Chester, a dos-cents quilòmetres escassos de Nova York, el principal melic financer i comercial del món actual.
