Si et pregunto on aniries a veure romànic in situ a Catalunya, molt probablement em diries a la vall de Boí. I és que arran de la proclamació del conjunt d'esglésies romàniques d'aquest lloc com a patrimoni mundial de la humanitat per la unesco, fa més de 20 anys, la vall de Boí s'ha posicionat com l'epicentre del romànic a Catalunya. A diferència d'altres, ells sí que han sabut fer-ho. Si no l'heu vist, el mapping de Sant Climent de Taüll és parada obligada.

De romànic, però, en tenim repartit per tot Catalunya. Monestirs, catedrals (només una, la de la Seu d'Urgell), esglésies i ermites tenen la capacitat de transportar-nos en el temps i ajudar a fer-nos una idea sobre com era la vida segles endarrere en aquest petit tros de món.

Fins aquí, tot correcte. Però hi ha un problema. Més enllà de les grans icones culturals medievals de Catalunya, la majoria d'aquest patrimoni romànic no està posat en valor. La manca de recursos i d'inversió fa que moltes, de fet la majoria, d'aquestes edificacions que suara esmentàvem estiguin permanentment tancades al públic. Lamentablement, és un mal general del país, també del Berguedà.

Els veïns del Ripollès, però, hi han posat remei. A partir d'aquest estiu, 22 esglésies romàniques d'aquesta comarca es podran visitar de forma virtual en 3D. Quan passis per alguna d'aquestes esglésies, a través d'un codi QR podràs veure el seu interior gràcies a imatges, fotografies 360 graus i, també, llegir-ne una explicació.

Evidentment, no cal dir que la primera opció sempre és la visita guiada. Però entre tenir el patrimoni tancat o conèixer-lo, encara que sigui de forma bàsica, a través del mòbil, em quedo amb la segona opció sense cap mena de dubte.

Al Berguedà, diferents col·lectius i entitats han vetllat per posar en valor el nostre patrimoni romànic. Des dels Amics del Romànic del Berguedà fins a l'actual equip de Civitas Cultura, s'ha fet i s'està fent una tasca ingent de memòria, recuperació i reinterpretació que no sempre es valora prou. Potser perquè no ens creiem el que tenim.

La realitat, però, és la que és. Al Berguedà, és complicat visitar el nostre patrimoni romànic (diria que impossible fora dels caps de setmana tret que vagis al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, al Museu Episcopal de Vic o al MNAC de Barcelona) perquè la manca d'inversió fa que no s'hi puguin destinar els recursos necessaris per fer-ho possible. La Diputació de Barcelona, qui té la gestió d'algunes de les principals esglésies romàniques de la comarca, ja ha anunciat que el model aplicat fins ara no es renovarà i, per tant, la seva aportació econòmica perilla. La pilota passarà, doncs, al Consell Comarcal i als ajuntaments, que hauran de decidir si aposten per un romànic del segle XXI o, per contra, continuem sense creure'ns que, nosaltres, també tenim una oferta romànica única.