Tots, excepte Vox, som culpables de l'èxit de Vox. Perquè l'ascens irresistible del neofeixisme a Espanya, paradoxalment, no té res a veure amb ells mateixos, sinó amb la meravellosa autopista mediàtica cap a la fama que els hem construït entre tots. No, Vox no és un invent de Steve Bannon, assessor de Trump, com pretenen alguns cursis politòlegs, sinó que és el fill natural dels centenars de milers d'hores de ràdio i televisió que se'ls ha donat en els últims anys de manera totalment gratuïta, perversa i calculada.

Aquesta ultradreta neix perquè en el seu moment es va fer passar el franquisme per una «dictatova» per no haver de retre comptes dels seus horribles crims d'Estat, però alguna cosa va passar perquè els neofeixistes passessin del racó dels friquis al centre de l'escenari. I el que va passar és molt senzill: davant l'avanç de l'independentisme s'havia de crear una nova vacuna ja que la primera dosi de Ciutadans havia fracassat.

Va passar que per preparar la seva entrada a la vida pública s'havia de disfressar el seu feixisme i se'ls va tapar amb un eufemisme anomenat populisme. Va passar que, una vegada maquillats, van començar a entrar en les institucions. Va passar que els vam donar veu en els debats, equiparant-los a la resta de forces polítiques, i va passar que els mitjans es van adonar que donava audiència perquè augmentaven la crispació. Va passar que un cert independentisme va veure que de la mateixa manera que ells engreixaven Vox, Vox els engreixava a ells, i tots dos van descobrir els rèdits de la retroalimentació.

Va passar que l'Estat va posar una toga al feixista Ortega Smith en el judici del procés, i li va regalar hores d'audiència i una pretesa dignitat institucional. Va passar que l'octubre del 2017, quan els seus cadells pegaven impunement a gent pel carrer, van callar els que ara es posen les mans al cap. Va passar que, una vegada blanquejat, Vox es va colar en la magistratura, en els mitjans, en el centre del sistema. Va passar que els vam obrir la porta, conscientment, impunement, públicament. Va passar que ara ja és massa tard.