L'any que no serà. Representa que hauria d'haver sortit engrescat, emocionat, il·lusionat d'un acte de presentació d'una cosa que es farà. Doncs no. Vaig sortir xof, preocupat. L'any que no serà, vaig pensar mentre baixava les escales. Una llista de paraules no fa un text. Un conjunt d'actes no fan una celebració i un programa de festes no fa una festa. Quan vols fer un regal i que el regal agradi i si pot ser agradi molt calen sempre dues coses: una que el contingut, el regal, estigui molt bé, i l'altra és que estigui ben presentat i embolicat i amb llacet, si convé. El llacet no és una cursilada, és aquell últim detall que fa que tot emocioni per damunt la mitjana. Si no, el que passa és que la cosa fa bluf, o xof o un encongiment d'espatlles que és la millor manera de dir que no sense haver de dir que no. Parlo de Manresa 2022, l'efemèride. Llargament anunciada, solemnement proclamada i que ara va desvetllant els seus detalls. Vist el que vaig sentir del que ens van explicar, penso -sento més que no ho penso- que el 2022 pot acabar essent l'any del que tots -o molts- n'hem parlat però que a l'hora de celebrar semblarà que encara estiguem esperant a si comença de debò. No sé què n'espera la gent, del 2022. Transformar va ser la paraula clau de l'acte i de l'any, ens van dir. Això no es diu, no es predica, es practica. I el 2022 té, al meu gust, un excés de prèdica que ara que s'ha de posar en marxa pot acabar tenint poc gust, o gust a poc o... Algú va dir que això de Manresa 2022 seria com els Jocs olímpics i se m'ha acut que pot acabar essent com el Fòrum de les Cultures. I ja ens hem entès. Falta carrer, falten actes potents d'aquells que et portin a la catarsi col·lectiva, a combregar en un mateix sentiment compartit d'estar fent alguna cosa grossa i gran. Per aquí plora la criatura, si se'm permet. Just el dia abans de l'acte de presentació, el Mago Pop confessava per la tele que «si vols fer alguna cosa gran, pensa en gran». I Manresa, no ho fa. Manresa pensa en mitjanet. No pas en gran. Per transformar cal sacsejar -per fora i per dins- i no sé si l'any que ens espera està carregat dels ingredients necessaris per fer-ho. L'any vinent arribarà, ineludiblement, però percebo el risc que no arribi en gran. Auguro un any discret, i discret no és sempre una bona manera d'anar pel món, per la vida ni de presentar-te en societat. Sobretot quan vols engrescar i que et vegin i que et sentin i que et vulguin. Discret de vegades acostuma a ser símptoma de poca cosa o d'haver-se quedat curt, molt poc més enllà de la intenció. I ho penso i ho sento i ho dic i ho escric constructivament. No se m'enfadin, ara. Encara s'és a temps de construir afegint allò que faci que l'any 2022 sigui especial en gran. I no perquè t'ho expliquin, sinó perquè ho vius i et transforma. Transformar és ambiciós. Siguem-ho. Aquesta és la clau.
