Vivim temps de canvi. I la sindèmia no ha fet més que accelerar alguns dels que ja eren inevitables. Entre aquests, el Berguedà fa temps que demanava una actualització i una visió més holística dels serveis sanitaris orientats a la salut sexual i reproductiva.
Però això no ve d'ara. Ja a la Conferència Internacional sobre Desenvolupament al Caire el 1994, o a la Conferència sobre la Dona a Pequín el 1995, es reconeixen els Drets Sexuals i Reproductius com l'estat de benestar físic, mental i social en tots els aspectes relacionats amb el sistema reproductiu de la dona. És a dir, com un més dels Drets Humans.
Cal esforçar-nos en que el sistema sigui més resolutiu, més proper al punt on es genera la demanda. Que la dona que consulta per problemes amb la menstruació o del climateri, no hagi de fer tantes visites prèvies abans de veure l'especialista. Cal saber enfocar els problemes de salut des de tots els punts de vista, i observar com de vegades la incontinència d'orina pot estar relacionada amb determinants de salut que afavoreixen el sedentarisme, l'obesitat o la polimedicació. Cal aprendre a treballar més en equip, creant protocols conjunts amb el servei de Rehabilitació per millorar les patologies del sol pelvià, o amb els serveis d'Anestèsia i Pediatria per fer de les cesàries un acte més humanitzat. Cal integrar-nos més en la comunitat, fent el seguiment de determinades afeccions en els propis municipis i amb els mateixos Equips d'Atenció Primària, així com potenciar l'atenció domiciliària com amb les altes precoç post-part.
Cal fer més accessibles els mètodes contraceptius a totes les dones que ho sol·licitin, segons les seves preferències i necessitats. Cal permetre que la dona que necessiti interrompre la gestació, ho pugui fer lliurement i gratuïta sense llargs desplaçaments. Recordant que són procediments segurs, com venen sent la vintena d'avortaments farmacològics sense complicacions majors realitzats a Berga des de l'inici d'any. Cal acompanyar sempre el consell contraceptiu amb polítiques educatives, prioritzant molt més els joves i les seves inquietuds.
Cal seguir formant-nos i actualitzant-nos, com a llevadores i obstetres que acompanyem les dones berguedanes en embarassos de risc baix i mitjà, perquè aquestes confiïn en l'Hospital de Berga a l'hora de parir. Un dels moments més bonics de la vida d'una família. Cal fer del part un procés més natural, on la dona tingui més autonomia per decidir com vol fer-ho. Cal explorar noves maneres de parir dins el sistema públic de salut, més enllà de les maternitats hospitalàries tradicionals.
Cal escoltar més les dones. Cal que una vegada implementats els canvis més urgents, puguem escoltar de primera mà les seves preocupacions. Perquè un sistema de salut públic és abans que de ningú més, de les pròpies usuàries. I el nou model l'hem de seguir construint entre totes.
Cal arremangar-nos per avançar en tots aquests canvis, i els nous que vindran. I és que els temps, també aquí a casa nostra, estan canviant.
