La Generalitat ha decidit que, definitivament, el dia 9, quan s'esgoti l'estat d'alarma, no farà cap intent de mantenir algun tipus de toc de queda. L'estat d'alarma era el que permetia la suspensió de drets fonamentals tan intocables com la llibertat de moure's lliurement pel carrer, un dret tan elemental, tan mínim, que cal un acord de la cambra estatal per suspendre-la o limitar-la com se'ns ha estat fent constantment durant els darrers 13 mesos. I precisament per això, la Generalitat, titular d'un autogovern molt limitat, es troba sense cap capacitat d'intervenir-hi. El Govern va suggerir que buscaria una fórmula per disposar d'un fre pel cas que fos necessari, però ho ha deixat córrer. Si la pandèmia es complica i el Govern català creu que cal alguna limitació de moviments, haurà de confiar que un tribunal ho trobi prou urgent per autoritzar-ho, cosa ben dubtosa. L'estat d'alarma desapareix, doncs, sense cap alternativa sobre la taula. Si cal un fre de mà, quedarà a l'atzar dels tribunals, que decidiran al seu aire. Això sí: aquesta vegada, si el tribunal local diu que no, els governs autonòmics podran anar al Suprem. O sigui que decidiran els jutges, però els de dalt.