Ja fa temps que sento l'amenaça que les universitats acabaran desapareixent. Sovint, aquestes sentències dilapidadores provenen de la certesa que grans companyies com Google, seran també la universitat del futur. No negaré que hi ha iniciatives que, a banda de molt potents, em semblen altament interessants. Iniciatives que, des del meu punt de vista, no només no posen en perill les universitats, sinó que les millorarà. I miro d'explicar-me.

El fet que cada vegada sigui més fàcil accedir a continguts de tot tipus (a vegades de molta qualitat), és una conseqüència de l'avenç científic, social, cultural i tecnològic en el que ens trobem immersos. I era d'esperar, que els gegants que governen el món vulguin fer una queixalada més i convertir-se també en els amos i senyors de la formació; esdevenir els referents i únics centres per a l'aprenentatge de les persones. Però, per sort, no compto que passi.

Entre altres coses, perquè les persones aprenem la majoria de les coses de manera informal, amb els iguals i companys, i d'una forma poc conscient. I perquè això passi, hi ha d'haver un «substrat» de relacions i xarxes socials que no es cobreix amb el simple fet d'estar connectats. Per altra banda, perquè els aprenentatges que poden oferir aquests monstres tecnològics són (de moment) limitats, especialment si es tracta de competències relacionals, que són clau.

I me'n vaig al moll de l'os: hi ha competències que s'han d'aprendre amb uns ingredients determinats, entre ells, l'emoció. Si fa uns anys es parlava d'aprendre fent (learning by doing), jo diria que avui dia la proposta de valor és la de learning by feeling (aprendre sentint). Perquè l'aprenentatge és més profund i perdura més, si va acompanyat d'emocions. Acompanyar el procés d'aprenentatge d'unes vivències, unes reflexions sobre aquestes vivències i un reconeixement del que es sent, multiplica l'aprenentatge. Posar a estudiants d'ADE, per exemple, en situacions simulades en què han de respondre a peticions deshonestes d'un cap, o en situacions en què han de mantenir una conversa difícil amb un company, o fins i tot acomiadar a algú, implica ajudar-los a desenvolupar valors, escolta activa, humilitat, gestió de conflictes, i un llarg etcètera.

De moment les universitats corporatives tecnològiques apliquen l'emoció de la mateixa manera que el màrqueting l'aplica per generar una compra. I en això, a la universitat anem molt per davant. Nosaltres generem experiències d'aprenentatge vivencials, perquè aquestes portin a la reflexió, la crítica i una elaboració professional basada en els valors i l'ètica. Aquesta, entre moltes altres, és una de les aportacions que fa la universitat, i que espero que la humanitat no deixi escapar. El fet que tinguem a l'abast d'un clic tal quantitat de continguts, suposa una oportunitat per a les universitats de tot el món (especialment les més petites), perquè precisament ens permet centrar els nostres esforços en la proposta de valor que suposem per a la societat.