Fantàstic titular de l'entrevista a Nadine Romero, al Regió7 d'ahir: «M'hagués agradat fer-me viral pel ball, però ho he fet per ser xerraire». Aquesta manresana ha aconseguit 37.000 seguidors a la xarxa de vídeos TikTok explicant anècdotes i adobant-les amb un riure encomanadís. Enhorabona i que per molts anys. L'interessant del titular, síntesi perfecta del contingut de l'entrevista, és que demostra fins quin punt l'estrellat no depèn dels teus coneixements, ni la qualitat de la teva feina, ni dels teus principis, sinó del fet de caure bé. De que van els xous tipus Gran Hermano? De què depèn que triomfi un programa de cuina? I quina és la clau de les campanyes electorals? La Nadine treballava en un menjador escolar, que és una font inesgotable d'anècdotes o de males estones segons com s'ho agafi cadascú; s'ho va agafar per la banda bona, va posar-se a explicar les facècies a la xarxa, i milers de persones es van apuntar a rebre'n més i més. Que no pari la música. Ara és influencer, i les marques li envien productes perquè els faci sortir als seus vídeos, o sigui, perquè en faci publicitat vagament encoberta. Ha corregut la brama que amb això es fan molts diners, i ara els nens i nenes ja no volen ser astronautes o presentadors de televisió sinó influencers, perquè tothom els miri i per viure en un xalet amb piscina; però de totes les persones que es fan les simpàtiques a les xarxes només fa calaix de veritat una ínfima minoria de superestrelles. Les places són poques i molt cobejades. Caure bé no és tan fàcil, i encara ho és menys no morir carbonitzat per la sobreexposició. Només veiem els que aconsegueixen el cim; la resta ho intenta però no destaca, i han de continuar treballant en algun d'aquells oficis poc glamurosos on no es demana carisma per cobrar a final de mes. Alternativament, poden esforçar-se per convertir-se en especialistes respectats en alguna disciplina sense gaire aparador però que els farà sentir orgullosos del servei a la comunitat.
