El gran tema polític de la setmana han estat les eleccions de Madrid. Se n'ha parlat a dojo però les conseqüències que comportaran encara no s'han acabat d'aclarir. Per començar, s'ha de fer constar un contrast significatiu que ha estat massa poc comentat. A les eleccions catalanes de fa dos mesos i mig, el PP només va aconseguir 3 diputats i el conjunt de la dreta i l'extrema dreta (Ciutadans, PP i Vox) només en van sumar 20, que representen el 14,81% dels 135 diputats del Parlament català. En canvi, a les eleccions madrilenyes de dimarts passat, el PP sol ja va obtenir 65 diputats i Vox, 13 més. Per tant, hi ha un total de 78 diputats de la dreta més radical i populista, o sigui el 57,35% dels 136 que formen el parlament de Madrid. Les diferències ideològiques entre el parlament madrileny i el català són absolutes i si tenim en compte, a més, la majoria independentista a Catalunya, queda clar que els dos parlaments reflecteixen dos mons polítics absolutament diferents. I per acabar-ho de complicar, tant les eleccions catalanes com les de Madrid plantegen al PSOE uns problemes polítics de molt difícil solució. A Catalunya, l'operació Illa, destinada a deixar l'independentisme en minoria, va ser un fracàs. I a Madrid, el PSOE ha perdut les eleccions radicalment i, fins i tot, s'ha vist superat en vots per Más Madrid. Servirà això perquè un camaleó polític com Pedro Sánchez rectifiqui la seva línia d'ambigüitats contínues i d'incompliments reiterats?

Però dijous passat van tenir lloc unes altres eleccions que també poden remoure l'escena política: les del Parlament d'Escòcia. L'escrutini és lent i els resultats possiblement no es coneixeran fins avui dissabte. Però el fet rellevant és que l'independentisme escocès ha anunciat que si guanya per majoria absoluta reclamarà la celebració d'un nou referèndum d'independència. Hi ha una circumstància que ha canviat substancialment des de la consulta de l'any 2014, que va acabar amb majoria del no. La diferència és el Brexit, que ara ja és un fet, però que va ser rebutjat pel 62% de la població escocesa. Des de Catalunya se seguirà amb molta atenció aquesta nova oportunitat de l'independentisme escocès, que es reforçaria molt si l'Scottish National Party (SNP) guanyava clarament les eleccions d'aquest dijous. I més perquè Nicola Sturgeon, la primera ministra escocesa, ha assegurat que podria convocar el nou referèndum encara que no fos aprovat pel govern de Londres. I ha demanat a la Unió Europea que accepti el reingrés d'Escòcia si així ho vol la majoria escocesa. La qüestió ja no implica només la Gran Bretanya, sinó que es va convertint en un afer europeu.

Durant la setmana s'han fet nous esforços per aconseguir el consens que permeti tancar un pacte de govern entre ERC i JuntsxCat, que ja es fa esperar massa. On sí que hi ha hagut acord és entre els presos polítics del procés, que no respondran al Tribunal Suprem sobre un hipotètic indult. Els presos no el demanen, sinó que confirmen que la seva única petició és l'amnistia, perquè no van cometre cap delicte.