És realment increïble constatar la capacitat de normalitzar que tenim els catalans. Es pot dir el que es vulgui, però no entra, dins la lògica democràtica, que un president digui que la legislatura no dona més de si, i es tardi un any a convocar eleccions. L'única explicació possible és que al seu partit no li convenia, però no ha tingut cap incidència en el resultat.

Tampoc és normal que després de més de dos mesos i mig no tinguem govern. Però el curiós és que ens volen fer creure que l'únic govern possible és la repetició del mateix que teníem, aquell que el seu president havia donat per esgotat, tot i que ara el candidat és un altre. Tot sembla indicar que estan jugant al gat i al ratolí els dos grups que el componien i diuen que l'han de compondre. I davant d'això què podem fer? A qui hem de demanar responsabilitats? Ens volen fer creure que això ve predeterminat així i que no s'ha de demanar responsabilitats a ningú en concret. Que si de cas, si al final de tot el tràmit no hi ha acord, anirem a votar i allà castigarem els responsables.

Doncs no. Enlloc està escrit que això ha de ser així, sinó al contrari. En les democràcies parlamentàries d'elecció indirecta, és a dir, que el president no el trien els ciutadans directament sinó els seus representants, hi ha alguna institució que fa d'àrbitre. Generalment és el cap d'Estat, potser un president de la República o bé un rei, o similar. En aquest cas, i tampoc és que sigui únic al món, la institució que té la responsabilitat és la presidència del Parlament. Amb l'única limitació en el cas català, perquè així ho diu l'Estatut, que el candidat ha de ser un diputat.

Com és possible que la presidenta del Parlament, després que el candidat que ella va proposar hagi tingut dues votacions fallides, no hagi fet una segona ronda de consultes? Algú es pot imaginar què estaríem dient si el rei d'Espanya, que en aquest cas fa les funcions homogènies, després de dues votacions fallides, no hagués obert una altra ronda de consultes? Aquí tot és normal, fins i tot que el candidat amb dues investidures fallides emplaci, en seu parlamentària, el guanyador de les eleccions que s'hi presenti, tot i que porta dos mesos i mig que ho demana. Quan un diputat emplaça la presidenta si ho ha sentit, aquesta li contesta via Twitter «Benvolgut, una majoria absoluta en contra (74 vots) no permet una investidura exitosa». Però quan han votat?

Un cas similar es va donar a Espanya fa pocs anys. El rei va proposar el guanyador de les eleccions, tal com és costum arreu, com a candidat. Aquest va declinar l'oferiment, i va ser llavors quan el segon va rebre l'encàrrec. Com que no va aconseguir els vots necessaris, es van repetir les eleccions. A Catalunya podem anar a la repetició electoral sense que l'àrbitre hagi permès al guanyador presentar-se. I tot tan normal.

Com volem ser respectats fora, si les nostres institucions es malmeten elles mateixes?