En la versió italiana, «Chi l'ha visto» és l'original d'un programa que la televisió espanyola va adaptar fa temps amb el nom de «Quién sabe dónde». A Itàlia encara està en antena i els transalpins en feien befa aquest dies. No entenien la seva emissió centrada a trobar desapareguts si tothom era a casa confinat. Em faig la pregunta en català arran del nomenament d'Aurora Madaula com a substituta de l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas a la mesa del Parlament. És diputada des de fa un parell de legislatures. Prové del grup d'independents propers (i radicals rupturistes) a Puigdemont, ocupants dels llocs de sortir en les candidatures mutants, de CiU a Junts. Pertany a un grup de polítics en teoria no professionals. En formen part Laura Borràs i Francesc de Dalmases.

En les notes biogràfiques de l'il·lustra diputada, articles de premsa i xarxes socials fa gala i militància d'un berguedanisme militant, quasi carlí. A partir d'una àvia nascuda a Cercs es pot construir tal relat. Sempre neixen a on poden i sobretot a on volen les seves mares. En una recent visita, la flamant nova presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona es referia orgullosa a les seves arrels ripolleses. Molts metropolitans, amb càrrec o sense, mostren amb honra els ascendents de l'anomenat per a ells «territori». Deuen pensar que adquireixen pedigrí social i obtenen afinitat per part dels nadius. A mi, no em fa ni fred ni calor. Sempre he pensat que néixer és una anècdota i el lloc, un accident.

Retornant a la diputada Madaula i els seus vincles amb el Berguedà, llevat de les anècdotes personals d'estius d'infància i la colla d'amics explicades per ella mateixa, m'interessa remarcar els fets pràctics. Oimés si els diputats dels esmentats «territoris» acostumen a ser escassos. D'entre sempre, en clau de Berguedà en destaquen dos de les primeres èpoques, el convergent Jaume Farguell i el socialista Joan Roma. A hores d'ara tenim la delegada de la Generalitat fent exercicis d'escalfament a la banda per entrar, esperant la renúncia d'algú com Laura Vilagrà per fer de consellera. Alba Camps va ser la primera descartada a les llistes d'ERC el llunyà 14-F. Per tant, té plaça assegurada.

Des de la mesa del Parlament, la parlamentària amb padrina i família vinculada a les mines seguirà tenint lluny l'exercici de la seva funció representativa sobre la comarca esmentada. No es coneix cap acció, visita o contacte oficial per part seva des que té l'escó, al 2018. Com a màxim i que hagi quedat acreditada, una visita en campanya per demanar el vot. La nova política es mescla amb els formats de sempre. Moltes piulades sobre la Patum quan toca per arribar a un acte de partit de format pretesament rutilant. Amb un auditori (el Pavelló de Suècia) atapeït de gregaris i ella, un conseller i algú altre d'allà baix amb al cap ben dret vers les butaques reservades a primera fila. Per ser americans, hi faltaven els globus de dos colors. Allà, tenen com a símbol patri les àligues. Aquí, algunes volen baix perquè pateixen vertigen.