Filadores, teixidores, ordidores, nuadores, rodeteres, repassadores, canilleres, debanadores... i encara podríem filar més prim per què gairebé es podria dir que darrera de la major part de les màquines hi havia una dona en un temps o altre de la llarga historia dels més de 150 anys d'història de l'Ametlla de Merola.

Amb aquestes paraules comença el text que, per encàrrec de l'artista urbà Roc Blackblock, he escrit per acompanyar el mural que ha pintat a l'Ametlla. Una magnifica pensada de l'Associació de Veïns i un encert en la tria del lloc i la imatge: una colla de dones, de diferents edats, mirant al fotògraf, rialleres, pocs minuts de pausa d'una llarga jornada de treball. Un mural que honora el treball femení a la industria tèxtil.

I pensant en elles, en les dones treballadores del tèxtil, em vaig adonar que hi ha moltes màquines de nom femení: la carda, l'obridora, la metxera, la pentinadora, la selfactina, la reunidora, i la continua, que ho va revolucionar tot. La filatura va ser durant molts anys un món en mans de dones i nenes; mica a mica van entrar en el món de la teixit, comandant telers senzills, de garrot o d'espasa, amb maquineta per a teixits mostrejats, automàtics, amb revòlver, telers amples per a llençols, telers de calaixos per a roba de colors...

Que es van fabricar tota mena de teixits de cotó, molts precedits de l'article femení: batistes, franel·les, cretones, buates, drill, organdí, cotins, panes, gases, otomans, percals, piqués, popelins, tarlatanes, lones, mussolines, organdís, sarja, tuls, vànoves,.... Teixits ullats -fils de l'ordit i les passades separades-, teixit tapat -fils de l'ordit i les passades molt fines-, teixit llistat -amb ratlles en direcció a l'ordit-, teixits mostrejats -amb petits dibuixos-, teixit llavorat amb dibuixos de Jacquard, teixit de dames -amb quadres regulars- tant característic de les estovalles, teixit de baga o ris de tovallola... També, de tant en tant, teixit barrat, amb defectes de trama.

Que de les fàbriques, també amb article femení, sortien els teixits per fer un altre llarg i complex viatge. Una part anava directament a les fàbriques especialitzades en el blanqueig i en l'estampació, per retornar després d'aquest procés als magatzems des d'on els viatjants els distribuïen a les botigues de roba. De nou en mans de dones, tant les que treballaven als grans tallers de confecció de cortinatges i roba decorativa per grans casals, hotels i edificis públics, com de les modistes i la majoria de dones que es feien la roba casa, gràcies a una altra màquina de nom femení, la màquina de cosir.

En els tallers de les modistes es confeccionaven vestits a mida. Dones i nenes van ser i son, majoritàriament, les protagonistes, sempre anònimes, de les primeres i actuals empreses dedicades a la confecció de roba, aquí i molt llunys d'aquí.

El mural de Roc Blackblock m'emociona. És un homenatge a les diferents generacions de dones que protagonitzen aquesta història local i global, la de les dones treballadores, i a l'Ametlla de Merola.