Dissabte, 1 de maig. Puntualment he acudit a la cita donada la setmana passada per Salut per inocular-me la primera dosi del vaccí de Pfizer que, per edat i protocol, em toca.

Al Palau Firal de Manresa, des de l'arribada fins a la sortida, l'organització és modèlica. El personal, atentament i incansable, informa un per un els convocats a vacunar-se amb paciència i serenitat. Els acompanyants esperen fora malgrat la inclemència del temps. Cap mala actitud, cap mala paraula, res que trenqui la calma i l'equilibri.

Els meus companys de dècada guarden rigorosament el protocol seguint en tot moment les indicacions de Creu Roja i sanitaris. La vacunació és fluïda; les explicacions, entenedores, i els consells, atesos.

M'adono que soc afortunat de formar part d'un col·lectiu en què la gent és cívica i respectuosa i més afortunat encara d'aquest col·lectiu més gran que en qüestió d'un any ha estat capaç de trobar remei a la situació més trasbalsadora que ningú dels de la nostra generació hagi viscut col·lectivament.

No he sentit ningú queixar-se per haver hagut d'esperar uns mesos que se'ns han fet molt llargs, sabent que calia prioritzar les persones amb més risc, com tampoc no sento la gent més jove queixar-se per no saber encara quan els tocarà el torn de vacunar-se.

Lloo la generositat i la bonhomia d'aquesta majoria, alhora que m'entristeix que, malgrat tot, sempre hi hagi grups discordants que reclamen ser els primers de la cua per no se sap quins privilegis adquirits. Jo, content i agraït.